A Sala i Martin no l'hi ha agradat Inside Job.

A l'economista Xavier Sala i Martin no l'hi ha agradat gens ni mica el documental nordamericà Inside Job que tracta sobre la crisi econòmica que es va originar l'any 2008 als Estats Units. Parlant a una emissora de ràdio, l'economista lliberal critica el tó de denuncia dels autors del documental i recorda que els protagonistes dels fets (els que es van fer molt rics a costa de que moltíssima gent perdès la seva feina, les seves cases o els seus estalvis) segueixen estant lliures, guanyant molts diners i, en alguns casos, ocupant alts càrrecs a l'Administració Obama.
Segons la teoría de Sala i Martín si aquests indesitjables no són a la presó és perquè han actuat d'acord amb les lleis vigents i, per tant, no han comés cap delicte. En conseqüència, i segons el seu punt de vista, els autors del film són uns esquerranosos i els seus arguments no s'aguanten per enlloc i són pura demagogia.
El cas és que el que el film denuncia és el fet de que des de fa molts anys, els respectius governs dels Estats Units han anat canviant les lleis que regulaven el funcionament dels bancs i els crèdits, les han "desreguralitzat", i ,per tant, han anat reduínt, cada vegada més, el control estatal sobre el funcionament d'aquests ens. El negoci de la venda de crèdits escombraries no hauria estat possible fa uns anys als Estats Units i si ho és ara, és gràcies a l'aprimament dels mecanismes públics de control que han estat conseqüència dels canvis en les lleis.
Que aquesta gent no estigui a la pressó, que pugui seguir disfrutant dels milions i milions que han guanyat jugant brut i que encara en segueixi guanyant és deu al vistiplau que els hi han donat els presidents i molts politics nordamericans des de Reagan fins a Obama. I ho han aconsseguit tambè gràcies a l'imprescindible col.laboració i assessoria de molts economistes.
En la crítica de Sala i Martín al film, quedava clar que els xoriços no havien incomplert cap llei. No li vaig escoltar cap referència al mal que han causat a milions de persones. I és que, a certs nivells, sembla que està assumit que legalitat i ètica no tenen perquè anar unides.