En contra del que ha dit Miquel Iceta en nom de la direcció del PSC, la gran desfeta del socialisme català d'aquest diumenge no es pot explicar per un únic motiu: el malestar ciutadà amb les mesures del Govern central. De raons que expliquen la debacle n'hi ha molts i variats i, fins i tot, contradictoris.
És evident que bona part l'electorat d'esquerres està indignat per la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero al front del Govern - primer perquè tothom s’adonava de la crisi menys ell i després per les mesures que va adoptar en plena sintonia amb el que marcaven allò que en diuen "els mercats", concepte que intenta dissimular que ens estem referint als grans poders econòmics internacionals. La capacitat mostrada a l'hora de prendre mesures per solucionar els problemes dels bancs a prémer a fons a les classes populars, segueix essent molt difícil de digerir. En el cas concret de Catalunya, cal afegir que una part de l'electorat no ha acabat d’entendre l'acriticisme del PSC davant de totes les mesures de Zapatero.
I si aquesta era una raó generalista, n'hi ha hagut d'altres de sectorialitzades.
Una d'elles el tractament de la immigració. A l'àrea metropolitana, més que una pujada de CiU a costa del PSC, als socialistes els vots els han fugit cap a partits que han proclamat la necessitat de mà dura contra els immigrants. En alguns casos, com a Santa Coloma de Gramenet, cap als franquistes xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC). A Santa Coloma han aconseguit tres escons després d'omplir les parets amb els cartells de "primer els de casa". mentre que el PP augmentava de 4 a 5 el nombre de regidors (la segona força local amb PxC com a tercera). Per la seva banda, CiU, es va quedar amb dos regidors.
No deixa de ser significatiu que un els llocs on el PSC s'ha mantingut amb força sigui Lleida, on el seu alcalde va ser pioner en l’adopció de mesures contra l'ús del burka. Candidats del PSC de l'àrea metropolitana han reconegut que al llarg de la campanya s'han trobat amb molts ciutadans que els han dit que, malgrat ser votants socialistes, ara no els votarien "per haver donat un tracte preferent als immigrants"
Una part important de l'electorat socialista, en canvi, ha decidit modificar els seu vot o passar a l'abstenció, indignat amb la decisió del PSC de fer que els seus 25 diputats al Congrés no s'afegissin a la resta de diputats catalans a l'hora de reclamar que el Govern central avanci al català els diners que estableix l'Estatut i que l'executiu espanyol es nega a pagar fins d'aquí a dos anys. És evident que la votació era una trampa de CiU per situar el PSC en un atzucac, però l'executiva socialista no va tenir la sensibilitat de fer repetir els seus diputats el vot que abans havien realitzat els seus senadors al Senat. A quatre dies de les eleccions, José Montilla i els seus van estar mancats de reflexes i no van saber copsar que els catalans estan farts de ser maltractats econòmicament. És clar que alguns pensem que també hi va a tenir molt a veure el desig de la cúpula del PSC de no comprometre la diputada i ministre de Defensa, Carme Chacón, aspirant a succeir Zapatero com candidata socialista. Si Chacón hagués votat en contra del PSOE s'hauria obert un sarau impressionant. I sembla que, entre mimar la ministra o els alcaldables del PSC, Montilla i el seu entorn van optar per protegir la Chacón.
El cas de Barcelona mereix un capítol apart i caldrà parlar-ne un altre dia.
Per cert, els resultats dels PSC són un desastre sense excuses, però caldria recordar que, fa quatre anys, la ciutat més important amb alcalde de CiU era Sant Cugat del Vallès. En canvi, a falta dels pactes que es puguin produir, els socialistes han mantingut les alcaldies de moltes de les grans poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. Fins al proper congrés de finals d'any, el PSC pot passar situacions molt diverses i fins i tot pel risc de la seva ruptura. Malgrat això i segons com acabi el procés congressual, el seu poder municipal, tot i que amb debilitat, podria ser un bon suport de cara a la resurrecció del partit.
És evident que bona part l'electorat d'esquerres està indignat per la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero al front del Govern - primer perquè tothom s’adonava de la crisi menys ell i després per les mesures que va adoptar en plena sintonia amb el que marcaven allò que en diuen "els mercats", concepte que intenta dissimular que ens estem referint als grans poders econòmics internacionals. La capacitat mostrada a l'hora de prendre mesures per solucionar els problemes dels bancs a prémer a fons a les classes populars, segueix essent molt difícil de digerir. En el cas concret de Catalunya, cal afegir que una part de l'electorat no ha acabat d’entendre l'acriticisme del PSC davant de totes les mesures de Zapatero.
I si aquesta era una raó generalista, n'hi ha hagut d'altres de sectorialitzades.
Una d'elles el tractament de la immigració. A l'àrea metropolitana, més que una pujada de CiU a costa del PSC, als socialistes els vots els han fugit cap a partits que han proclamat la necessitat de mà dura contra els immigrants. En alguns casos, com a Santa Coloma de Gramenet, cap als franquistes xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC). A Santa Coloma han aconseguit tres escons després d'omplir les parets amb els cartells de "primer els de casa". mentre que el PP augmentava de 4 a 5 el nombre de regidors (la segona força local amb PxC com a tercera). Per la seva banda, CiU, es va quedar amb dos regidors.
No deixa de ser significatiu que un els llocs on el PSC s'ha mantingut amb força sigui Lleida, on el seu alcalde va ser pioner en l’adopció de mesures contra l'ús del burka. Candidats del PSC de l'àrea metropolitana han reconegut que al llarg de la campanya s'han trobat amb molts ciutadans que els han dit que, malgrat ser votants socialistes, ara no els votarien "per haver donat un tracte preferent als immigrants"
Una part important de l'electorat socialista, en canvi, ha decidit modificar els seu vot o passar a l'abstenció, indignat amb la decisió del PSC de fer que els seus 25 diputats al Congrés no s'afegissin a la resta de diputats catalans a l'hora de reclamar que el Govern central avanci al català els diners que estableix l'Estatut i que l'executiu espanyol es nega a pagar fins d'aquí a dos anys. És evident que la votació era una trampa de CiU per situar el PSC en un atzucac, però l'executiva socialista no va tenir la sensibilitat de fer repetir els seus diputats el vot que abans havien realitzat els seus senadors al Senat. A quatre dies de les eleccions, José Montilla i els seus van estar mancats de reflexes i no van saber copsar que els catalans estan farts de ser maltractats econòmicament. És clar que alguns pensem que també hi va a tenir molt a veure el desig de la cúpula del PSC de no comprometre la diputada i ministre de Defensa, Carme Chacón, aspirant a succeir Zapatero com candidata socialista. Si Chacón hagués votat en contra del PSOE s'hauria obert un sarau impressionant. I sembla que, entre mimar la ministra o els alcaldables del PSC, Montilla i el seu entorn van optar per protegir la Chacón.
El cas de Barcelona mereix un capítol apart i caldrà parlar-ne un altre dia.
Per cert, els resultats dels PSC són un desastre sense excuses, però caldria recordar que, fa quatre anys, la ciutat més important amb alcalde de CiU era Sant Cugat del Vallès. En canvi, a falta dels pactes que es puguin produir, els socialistes han mantingut les alcaldies de moltes de les grans poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. Fins al proper congrés de finals d'any, el PSC pot passar situacions molt diverses i fins i tot pel risc de la seva ruptura. Malgrat això i segons com acabi el procés congressual, el seu poder municipal, tot i que amb debilitat, podria ser un bon suport de cara a la resurrecció del partit.
