Recoder i García Albiol

El conseller Recorder es pregunta a twitter: "Es sorprèn algú que García Albiol faci de García Albiol?". Amb tots els respectes senyor conseller: Quins nassos... De fet, està clar que CiU sabia prou be qui és i com és l'alcalde de Badalona i malgrat això no van fer res per impedir que aquest personatge sigui l'alcalde de la tercera ciutat de Catalunya. A molts catalans no ens sorprèn gens ni mica que CiU ho hagi fet possible.
Per cert, és evident que en aquests darrers temps el PSC l'ha espifiada moltes vegades, però em sembla un exercici de cinisme fantàstic que ara la gent propera a CiU vagi fent corre rla brama de que si el García Albiol mana a Badalona és perquè CiU i PSC ho van voler. Home... va ser CiU qui no va voler pensant en els pactes al Parlament, a l'Ajuntament i a la Diputació de Barcelona. 

Catalunya, espanyola però no estimada.

Ja fa molts anys, un valencià que va fer la Guerra civil amb els franquistes i que va esdevenir  alferez provisional de l'exèrcit "nacional", va dir en una entrevista que a ell li agradava molt Catalunya, "si no fos pels catalans".

Aquest franquista, de nom Santiago Bernabeu, va arribar a ser president del Real Madrid. Ara, llegint i escoltant tot el que s'està dient a les Espanyes sobre la decisió del TSJC en relació a la decisió del TSJC sobre la normativa catalana d'immersió lingüística,  un arriba a la conclusió de que cada cop hi ha molts més ciutadans espanyols que reivindicant la condició espanyola de Catalunya, no amaguen la seva nul.la smpatía envers els catalans, la seva cultura i les seves institucions. 

Un d'aquests defensors de la espanyolitat de Catalunya és Tomás Cuesta, articulista de l'ABC que està situat a la dreta de la dreta.. Com la gran majoria dels seus companys d'ideologia, Cuesta ha deixat clar que el seu desig seria que les lleis aconsseguissin, més aviat que tard, una "Cataluña española"amb la mateixa personalitat diferenciada que poden tenir Murcia o la Rioja. 

En un article publicat a l'ABC, Cuesta dona una peculiar visió de l'ensenyament a Catalunya: "las autoridades políticas y académicas de Cataluña han logrado que generaciones enteras de jóvenes acaben sus estudios con un más bien escaso conocimiento de la denominada lengua propiajcon un manejo del castellano que les da para salir del paso: lo mínimo para viajar por el resto de España con uns ciertas garantías de conseguir alojamiento, comida y un plano callejero". Amb  molt poques ratlles, Cuesta en té prou per intentar ridiculitzar la llengua catalana a la que cita  com"la denominada lengua propia, i per deixar als catalans com uns ignorants que gairebé no saben parlar castellà.
El que deia, volen Catalunya a España, però als faria molt feliços que fos sense catalans. No ens volen.

Autocrítica del Papa Benet?

Javier Marías explica a El País Semanal que el Papa Benet, en la seva darrera visita a Madrid, va carregar contra aquells que "creient-se deus, desitgen decidir el que és veritat o no, el que és bo o dolent, just o injust". Qualsevol diria que feia una autocrítica de la Santa Mare Esglesia, Catòlica, Apostòlica i Romana. Però, segons Marías, es veu que no, que parlava d'uns altres, dels dolents.