divendres, 4 de febrer del 2011

El mal exemple d'Alguaire

A Catalunya,i a Espanya, hem portat massa anys visquent molt per sobre de les nostres possibilitats. A nivell personal, però també per part de les diferents administracions que gestionen els diners públics. Gràcies al patriotisme localista de polítics, societat civil i mitjans de comunicació, i al fet de que aquí més que política, es fa electoralisme, ens hem arribat a creure que, amb independència del seu nombre d'habitants, de la distància a una gran capital, de les seves característiques socials, económiques o culturals , totes les capitals de provincia han de tenir autovies, estació de l'AVE, universitat, palau de congressos i auditoris espectaculars.

Tant li fa que l'autovia o de l'AVE, tinguin pocs usuaris; que les universitats tinguin pocs alumnes i menys diners, o que el nombre de concerts i congressos que es celebrin al llarg de l'any sigui esquifit. Que el patriotisme local ens costi un ull de la cara, sembla no importar gens ni mica ni als administradors, ni, el que és pitjor, ni als administrats.

Potser, d'aquí molts anys, l'aeroport d'Alguaire (Lleida) serà imprescindible i rendible. No pas ara. I es fa difícil d'entendre quins varen esser els motius que van portar als anteriors governs de la Generalitat a construir-lo. Ara, quan fa un any de la seva inauguració, el nou executiu català ha decidit fer front a una realitat dura i, a la vegada, del tot previsible, adoptant una serie de mesures inevitables. Es suspenen els plans d'ampliació de l'aeroport i per acord d'ambdues parts, es trenca el surrealista conveni signat amb Vueling que establia la creació d'un vol setmanal entre l'aeroport lleidatà i el barceloní d'El Prat.

Encara que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha dit que l'aeroport d'Alguaire “ha superat amb bona nota el seu primer any de funcionament”, el cert és que les mesures adoptades pel Goven són conseqüència de les xifres negatives en totes les vessants: El total de passatgers (arribades i sortides) ha estat de 61.769.

L'aeroport tan sols funciona els caps de setmana i un dels vols programats, el Lleida-París, operat per Vueling, va deixar de funcionar per la manca de passatgers. El vol setmanal amb Barcelona, que es va crear amb l'argument de que servia per portar passatgers lleidatans als vols amb sortida d'El Prat, ha tingut un promig d'ocupacio del 4% (5o 6 persones per vol). Per fer aquest servei, la companyia rebia del Govern català un total de 10.000 euros mensuals.
Fins ara, hi ha tres companyies que operen a Alguaire: Vueling, Ryanair i Pyrenair. Els seus vols, subvencionats per les institucions, enllacen la capital de la Terra Ferma amb Palma de Mallorca, Milà, Frankfurt, Vigo i Madrid.

Malgrat que l'anterior Govern va fer gestions amb totes les empreses especialitzades, no va aconsseguir convencer a cap d'elles per tal que es fessin càrrec de la gestió de l'aeroport. Sembla clar que van considerar que uns serveis tan reduits i que tan sols funcionen el cap de setmana comporten moltes més despeses que ingressos.

En tot cas i encara en aquests moments, la pregunta a fer-se és: Calia?