dilluns, 7 de febrer del 2011

L'error de Tura



Dilluns al migdia. He estat al CCCB on es celebrava el debat organitzat per El Periódico entre Jordi Hereu i Montserrat Tura, aspirants ambdós a ser el/la candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. Mentre els dos aspirants fan un exercici de fair play, sense fer sang, penso en com ha estat possible que la Tura hagi acceptat de participar en uns cara a cara que, per força, tan sols havien de beneficiar a Hereu.

Es evident que tan sols Hereu, que encara ara és l’alcalde, pot exhibir davant de l’audiència el balanç de la feina feta a l’ajuntament mentre que Tura s’ha de conformar amb parlar de projectes de futur, de models de ciutat i amb fer petites crítiques indirectes a la gestió del seu rival.

Està clar que Tura, en un acte obert als mitjans i tots els ciutadans que el vulguin seguir, no pot criticar amb duresa aquelles coses que l’ajuntament ha fet malament perquè seria donar arguments a Xavier Trias i a la resta de candidats d’altres partits. Encara menys pot desautoritzar el llistat de l’obra feta per Hereu perquè, si arriba a ser candidata, serà aquesta obra la que haurà de defensar davant de les crítiques dels altres candidats.

La pregunta és, doncs, que ha portat a Tura a acceptar aquests debats amb públic i periodistes? Sembla evident que fer aquest tipus de debats però amb accès restringit als militants i simpatitzants del partit, hauríen permès un joc dialèctic més obert i més sincer, sense els condicionaments que imposen els debats oberts.

Quan Tura va decidir ser candidata segur que ho va fer perquè considerava que la gestió d’Hereu tenia punts febles. S’ha preguntat la candidata a candidata que és el que hi ha guanyat fent uns debats en els que no pot exposar tots els seus arguments per no donar municions als seus rivals? Els mitjans de comunicació són molt importants per a difondre unes propostes davant del conjunt de la ciutadania, però ara estem parlant d'una altra guerra que es juga davant d'un milers de persones afins i que requereix unes armes ben diferents.