El 'mestre' Alfonso Guerra

L’Alfonso Guerra és un dels principals exponents de la línia obrerista que sempre ha tingut una important presència en el PSOE des dels temps de Largo Caballero, altrament dit el “Lenin español”. Gent que fa un discurs molt esquerranista --en els darrers temps de la dictadura n’hi havia que amb els seus postulats deixaven al PCE a la seva dreta-- però que en la seva pràctica quotidiana es quedaven en un populisme molt proper al peronisme, o sigui, de dretes.

S’ha creat una imatge que, a hores d’ara ja només es creu el seu fidel Salvador Clotas, d’ home de cultura, sobretot , d’afeccionat a la música de Mahler que sempre queda bé de dir. Diu que és afeccionat al teatre. No ho sé, en tot cas a Guerra li agrada la comèdia i, sobretot, l’esperpent, tot i que, qualitativament, està molt allunyat de Valle Inclán. Ho feia evident en els seus mítings quan es proclamava el defensor dels “descamisados”. Malgrat això, a Guerra, durant la seva etapa com a vicepresident del Govern espanyol, no se li coneix que promogués cap mesura de caire progressista i ni tan sols va plantar cara a Felipe González quan aquest va anar dretanitzant la seva política com a president.


Com a secretari d’Organització del PSOE va deixar clar el seu pensament a l’assegurar que, en el seu partit, “quien se mueva no sale en la foto”. Era ell qui decidia els càrrecs de les federacions del PSOE i les llistes electorals. Ho feia mentre en el Congrés dels Diputats denunciava el caràcter autoritarista del PP i abans d’AP.

Alfonso Guerra, com responsable de les campanyes, ha tingut prou cura d’atribuir-se el mèrit de les victòries electorals de Felipe González. Algun mèrit hi deuria tenir però caldria veure que hauria fet si en comptes de González hagués tingut a gent com Pepiño Blanco de cap de llista.

En Luis Mauri explica avui a El Periódico la picabaralla que el dilluns van mantenir en un restaurant barceloní, Guerra i José Zaragoza, responsable d’Organització del PSC. La discusió tenia a veure en el fet prou conegut de que Guerra no està gens a favor de l’autonomia. Ni en la dels territoris, ni en la de les federacions dels PSOE i, ni molt menys, no creu en l’estatus peculiar del PSC en el conjunt del socialisme espanyol. Del que va dir, el que millor retrata al polític sevillà és la seva autodefinició: Guerra és, segons Guerra, “el mestre”. Digue’m de que presumeixes...