tag:blogger.com,1999:blog-27151556939601784842024-03-04T20:16:29.653-08:00El blog de Josep TorderaJosep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.comBlogger94125tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-16567672688670141392013-03-01T06:25:00.001-08:002013-03-01T06:37:56.836-08:00Els pecats originals del PSC (i 2)<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El PSC que va sorgir del Congrés
d'Unitat Socialista del 1978, va néixer marcat per
l'ambigüitat. Sí, era una formació sobirana,
inscrita com a tal en el registre de partits, però, a la
vegada, la seva sobirania quedava limitada per alguns punts del
protocol de constitució i, el que és més difícil
de pair, per alguns pactes “secrets” (com per exemple el de votar
sempre igual que el PSOE en el Congrés) als quals havien
arribat els negociadors del PSC (c) amb la cúpula federal
del PSOE.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">De fet, la sobirania real del PSC en
relació al PSOE era molt semblant a la que disposaven els
països de l'Est en relació a la desapareguda Unió
Soviètica: disfrutaven d'autonomia i, a canvi, li
subminstraven les matèries primes que aquesta necessitava. El
PSC disfrutava d'autonomia pel què feia a la política
catalana, i, a la vegada, constituïa, juntament amb Andalusia,
el millor proveïdor de vots socialistes a les eleccions
generals. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pel socialisme espanyol, el pacte català va ser una
gran jugada. El nou PSC va conformar-se com una representació
molt real de la hetereogènia societat catalana dels anys 70. I
li va anar bé: Fins a les darreres eleccions generals, havia
estat sempre la força més votada.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Acabat el congrés, el PSOE va
fer tot el possible per transmetre públicament l'imatge de que
el PSC i el PSOE eren un mateix partit. Ho van fer per la via del
silenci i de deixar que els seus militants ho interpretessin així.
De fet, fins i tot ara, encara hi ha dirigents socialistes espanyols
(a nivell federal i de les federacions territorials que no tenen
gens clar l'estatus del PSC. Un d'ells, el mateix president del PSOE,
Juan Antonio Griñán com ha mostrat en diverses
entrevistes, no fa gaire)".</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La potència del PSOE i la
debilitat de les primeres executives del PSC, farcides de problemes
provocats per la heterogeneitat d'origen dels seus components, van
acabar de consolidar aquesta imatge.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un fet clau en aquest sentit va ser la
participació del PSC en els congressos federals del PSOE. El
pacte d'unitat establia que els socialistes catalans hi enviarien
delegats, però tan sols “perquè participin en les
sessions, debats i resolucions" a l'hora de fixar l'estratègia
política a nivell estatal. Malgrat el contingut del pacte, el
mateix PSOE va propiciar que la delegació del PSC participés
en els congressos en les mateixes condicions que qualsevol federació:
és a dir amb dret a veu i vot en tots els aspectes
congressuals fins i tot en els que afecten a qüestions
organitzatives internes d'un partit diferent.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest fet contradictori que suposava una
acceptació tàcita de manca de sobirania per part del
PSC, ha arribat al seu paroxisme amb la presentació d'una
militant del PSC, Carme Chacón, com a candidata a liderar un
partit diferent del seu i a fer-ho amb l'ajut de persones de la
direcció del socialisme català.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les coses van anar doncs, tal i com a
Madrid desitjaven Felipe González i Alfonso Guerra: el PSC
proveint de vots a les generals i derrotats a les catalanes. Ben
aviat es va constatar que a Felipe i a Guerra ja els anava bé
que CiU governés a Catalunya i actués com a soci seu a
Madrid. Mentrestant, al PSC se l'hi atorgava el limitat paper de
“partit municipalista”, paper que va complir a les mil meravelles
i que, per cert, Chacón també reivindica.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest status quo, que limitava
l'acció política plena del PSC, es va anar mantenint al
llarg de dècades, amb períodes de més o menys
tensions. Tot va començar a canviar amb l'arribada a la cúpula
del PSC dels dirigents territorials coneguts com “els capitans”,
procedents especialment de la federació del Baix Llobregat i
amb José Montilla al capdavant.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El canvi es va consolidar amb
l'arribada de Pasqual Maragall a la lluita per la presidència
de la Generalitat. Va ser llavors quen la cúpula catalana es
va dedicar a dir públicament als seus socis del PSOE que el
PSC és un partit diferent i sobirà. Afirmació i
actitud que, tot sigui dit, no s'havia escoltat gaire quan els que
estaven al capdavant del partit eren noms de clara nissaga
catalanista</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'afany de governar el PSC sense
limitacions, va fer que els “capitans” comencessin a plantar cara
a la direcció federal del PSOE. I les tensions freqüents
van començar a aparèixer, fent-se més i més
grans a mida que Maragall adquiria relleu com a candidat, primer, i
com a president, després. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">De manera sorprenent la criisi va començar a esclatar amb l'arribada de Zapatero a la secretaría general del PSOE. El seu federalisme inicial i la seva connivència amb el PSC i en especial amb Maragall, va anar transformant-se en enfrontaments. Aquests van culminar quan, d'amagat del PSC, Zapatero va pactar amb Mas el nou Estatut, a la vegada que es va comprometre amb ell a que el PSC li cediria la presidència de la Generalitat.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tanmateix, va ser en aquest període quan
es van començar a sentir veus del PSOE demanant la ruptura amb
el PSC, tot i que la majoria de dirigents, desconeixedors de
l'estatus català, es limitaven a lamentar-se del comportament
“d'una federació”. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dret a decidir ha acabat de
complicar les coses, però, a la vegada, a ajudat a deixar
clara la sobirania del PSC, que ja existia des de sempre, però
que no s'utilitzava gairebé mai.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">No sé quin futur espera al PSC i
al PSOE, com tampoc està clar què serà el que
esdevindrà a altres formacions catalanes i espanyoles. En tot
cas, sembla inevitable la reformulació del pacte entre els dos
partits socialistes. Un nou pacte que hauria d'establir clarament que
es tracta de dos partits diferents i de fixar la creació d'una
comissió d'enllaç entre ambdues executives.
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sembla clar que la participació
del PSC als congressos federals s'hauria de limitar, tal com deia el
pacte d'unitat, a la participació de delegats catalans tan
sols en el debat sobre l'estrategia política a nivell
d'Espanya. El reconeixement de la diferenciació entre els dos
partits, hauria de comportar que cap militant d'un d'ells pogués
ocupar càrrecs de direcció en l'altra part, ni tan sols a formar
part de les seves candidatures.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dit tot això, i acceptant que el
PSC ha tingut molts problemes d'identitat i ha caigut sovint en
contradiccions, faria meu el reconeixent que el periodista Eduard
Voltas, ha fet de l'aportació històrica del PSC a
Catalunya, en un article aparegut a nació
digital.cat</span><span class="Apple-style-span" style="color: #343434; font-family: Verdana, sans-serif;"> :"Sense el PSC no seríem aquí. Sense el PSC no hauria
estat possible generar el granític consens social a l’Àrea
Metropolitana al voltant de la immersió. La dignificació
urbana dels barris populars també és obra molt
majoritàriament del PSC municipalista, amb tot el que això
ha aportat de benestar i, per tant, també de cohesió.
Sense el PSC i la inspiració meravellosa de Pasqual Maragall
avui Barcelona probablement seria una ciutat fora dels circuits
internacionals, no preparada per ser la capital d’un estat modern.
Ara ens podem plantejar la independència perquè tenim
cohesió social i una gran capital. El PSC hi té molt a
veure. Molt”</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #343434;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: medium;">Un
reconeixement, el de Voltas, que, per cert, sovint se l'hi ha negat
al PSC per part d'aquells que confonen independència amb
intransigència.</span></span></span></span></span></span></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-30862856869151604262013-02-28T07:54:00.002-08:002013-02-28T07:54:54.767-08:00Els pecats originals del PSC (1)<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui subscriu aquestes ratlles fa més de 32 anys que no milita a cap partit, però el cas és que va ser militant de Convergència Socialista de Catalunya, primer, del PSC (Congrés), desprès, i del Partit dels Socialistes de Catalunya, posteriorment. Fruit de la meva experiència en aquesta història, he d'admetre que en el procés que va portar a la unitat del socialisme català, ens varen prendre el pel a tots plegats, a nosaltres, però també als companys procedents de la Federació Catalana del PSOE.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">En tot el procés previ a la creació del Partit dels Socialistes hi van haver moltes desconfiances. A la gent del PSC (C), se'ns va fer creure que el nou partit seria del tot sobirà i que, fruit d'aquesta sobirania, establiria un acord federal amb el PSOE per fixar, conjuntament amb aquest, l'estratègia a nivell d'Estat "en el marc de la lluita de classes".</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la vegada, a la gent de la FSC-PSOE, s'els hi va fer creure que, de facto, el nou partit no era altra cosa que "un </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">partido de nacionalidad o región", nom amb el qual el PSOE començava a designar les seves federacions territorials que havien xuclat als petits partits que formaven la Federació de Partits Socialistes (FPS) o al Partido Socialista Popular de Tierno Galván.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al congrés d'unitat s'hi va arribar amb una desconfiança consolidada. Nosaltres, els del PSC (C) començàvem a témer que el que anàvem a crear era el "partido de nacionalidad", concepte que des de Madrid els hi venien als de la FSC. En canvi, els companys de la FSC, cada cop veien més clar que el nou PSC seria un partit sobirà. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">De fet, en les primeres sessions del congrés, quan els partits feien les seves assemblees de dissolució, sentíem, acollonits, com els delegats de la FSC --reunits en una sala apart-- cridaven fort i reiteradament: "PSOE, PSOE, PSOE..," reivindicant la seva voluntat de que el nou PSC fos la continuïtat, adaptada als nous temps, de la seva organització. Va haver d'anar-hi Alfonso Guerra --sí, el mateix que ara demana la reinvenció de la FSC-- per tranquil·litzar els ànims dels seus companys.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cert és que els companys de la FSC-PSOE tenien raó en les seves pors. El que va sortir del Congrés va ser un partit sobirà. De fet, complia amb tots els requisits com a tal, i sempre ho ha fet. Inscrit en el Registre de Partits, els seus comptes sempre han estat analitzats per separat dels del PSOE, com dues organitzacions diferents que són. També, la Junta Electoral central ha rebutjat les reclamacions formulades per altres partits --especialment PP i CiU-- que exigien que es considerés el PSC com integrant del PSOE a l'hora del repartiment dels espais electorals. PSC i PSOE també figuren separats en el repartiment de les subvencions econòmiques que reben les candidatures pels resultats electorals.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Teníem les proves per escrit: inscripció del PSC en el Registre de partits i reiterades referències s</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">obre el seu caràcter sobirà </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">en els documents fundacionals. I malgrat això, molts delegats del PSC vàrem sortir del congrés d'unitat pensant que potser sí que les coses feien tota la pinta de donar la raó als companys de la FSC que ens deien que el PSC seria "un partido de nacionalidad" com podia ser-ho el PSE, encara que amb un tracte preferent per part de la direcció de Ferraz.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">(Fi de la primera part)</span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-47450479978311782562013-02-26T06:25:00.000-08:002013-02-26T06:25:11.452-08:00Y Carme cogió su fusil... (tria de tuits)La diputada Carme Chacón ha anunciat que votarà ene l Congrés, en contra de la directriu marcada pel PSC que defensa la conveniència de que el govern espanyol autoritzi un referèndum sobre el futur de Catalunya.<br />
Aquests són alguns dels diàlegs que la noticia ha generat al meu compte del twitter:<br />
<br />
Abans de l'anunci:<br />
<br />
--Si Chacón vota avui diferent del PSC, el primer que ha de fer desprès de votar, és anar a la seu del PSOE més propera a casa seva i demanar l'ingrés.<br />
--El dilema de Chacón: Si avui vota com el PSOE, ha de deixar el PSC. Si vota amb el PSC, s'ha d'oblidar del seu afany de liderar el PSOE.<br />
<br />
Desprès d'anunciar que no votarà com el PSC:<br />
<br />
--Les declaracions de Chacón han estat pel mercat espanyol. Ha rebutjat el dret a decidir però no ha dit que el PSC aposta pel no en un referèndum.<br />
--Si Chacón fos militant del PSOE podria presentar la seva candidatura a secretaria generalPerò sap que a Madrid, on viu, no té suports.<br />
I--ara el que ha de fer el PSC es pensar en qui serà el seu cap de llista a les pròximes eleccions espanyoles.perquè Chacón no ho serà, oi?<br />
--Ara és quan a la seu del PSOE, hi haurà algú que preguntarà: "Vamos a ver, Carmen, ¿tú te ves capaz de reinventar la FSC del PSOE?<br />
--Chacón quiere hacer creer que lo hace "todo por la patria"(española, claro). En realidad actúa por su interés personal.<br />
--Alfonso Guerra, el viejo peronista, propone recrear la FSC del PSOE. No sabe que los hijos de quienes se emocionaban con él, piensan muy diferente.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-73423591484366234252013-02-22T08:10:00.001-08:002013-02-22T08:10:35.708-08:00Autoretrat. Oriol Junqueras, entrevistat per Salvador Sostres <br />
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>Fragment de l'entrevista feta per Salvador Sostres a Oriol Junqueras. (Publicada a El Mundo el 22/2/2012.</b></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>P.- </b>Si pudiera ser ministro de Economía de España y arreglarlo, ¿se olvidaría de la independencia? </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>R.- </b>No, pero lo que más le conviene a España es que Cataluña sea independiente. La independencia de Cataluña es buena para Cataluña, pero también es buena para España. </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>P.- </b>O sea, ¿los catalanes harían un favor al resto de españoles independizándose? </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>R.- </b>No le quepa la menor duda. Al Estado español le conviene que haya alguien que tome las decisiones económicas con criterios económicos y no políticos. El Estado español tiene que aprender a invertir en estructuras rentables, y dejar de ser este mamotreto de autopistas sin coches, de trenes sin pasajeros y de aeropuertos sin aviones. Si ellos no lo saben hacer, ya les enseñaremos nosotros. </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>P.- </b>¿Cómo? </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>R.- </b>Por ejemplo con el corredor del Mediterráneo, que beneficiaría a las economías andaluza, murciana, valenciana y, por supuesto, también a la nuestra. En serio, España necesita que alguien empiece a hacer las cosas con sentido común. Y no hay manera. En ERC sabemos lo que hay que hacer. Yo no quiero ser ministro de Economía de España, pero lo mejor que le podría pasar a un ciudadano español es tener un ministro de Economía de ERC. Para empezar, bajaríamos el IVA y el IRPF, para proteger a familias y consumidores. Justo lo contrario que ha hecho el PP. Y lo que tampoco puede ser es que un empresario productivo pague el 30% y que las Sicav sólo el 1%. </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<u><b>P.- </b>¿No le parece arrogante proponerse como solución de todo? </u></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<u><b>R.- </b>Mire, si quieren, cuando ya tengamos nuestro Estado, les asesoraremos sobre cómo lo tienen que hacer para dejar de hundirse en la miseria. Cuando ya los catalanes seamos libres, el Estado español, que ya no podrá tener la obsesión de asfixiarnos, tal vez se centre en hacer las cosas bien. Cuando ya el Estado español no pueda vivir del dinero que generamos los catalanes y se tenga que poner de verdad a generar su propio dinero, tal vez entonces empiece a aplicar criterios sensatos para crear riqueza. Hasta ahora, lo que ha hecho el Estado es gastarse el dinero de las ayudas europeas en infraestructuras que le comportan más pérdidas de las que ya tenía. Así no se va a ninguna parte. </u></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>P.- </b>Europa y EEUU han dicho que no quieren saber nada y que éste es un problema interno de España. ¿Cómo lograrán la independencia? </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>R.- </b>Europa y EEUU han dicho que es un problema interno, porque, de momento, no hay una mayoría sólida que haya expresado claramente su voluntad. Cuando consigamos constatar de un modo fiable que esta mayoría existe -mediante un referendo o, si no nos dejan, mediante unas elecciones plebiscitarias-, Europa y EEUU no tendrán más remedio que aceptarlo y reconocernos. </div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>P.- </b>Pero nunca la UE ha aceptado la partición de un Estado miembro.</div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 18px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>R.- </b>Porque nunca se ha dado el caso. Digan lo que digan ahora, no creo que, llegado el momento, tengamos ningún problema. Pero lo que de verdad no entiendo es la tozudez de España, que siempre quiere todo o nada y ganar por goleada. ¿De qué le sirve? Nunca quiere ceder, nunca quiere pactar. Así perdió Cuba, Portugal, Holanda y así perderá Cataluña. Con todos ha hecho igual y lo ha perdido todo. De verdad que no lo entiendo. </div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-40127194402951894212013-02-20T14:31:00.003-08:002013-02-20T15:04:08.552-08:00Resulta que Mas vol ara que "Espanya tingui un projecte atractiu per Catalunya"<br />
<br />
<div class="title_notice_home" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 20px; letter-spacing: -1px; line-height: 1em; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div class="autor_notice_home" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; font-weight: 700; line-height: 16.796875px; margin: 0px; padding: 0px;">
Reproducció d'una informació feta per la redacció d'eldebat.cat</div>
<div class="autor_notice_home" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; font-weight: 700; line-height: 16.796875px; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div class="body_notice_home" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16.796875px; margin: 0px; padding: 0px;">
Apreciable canvi de to –si no inflexió– en el discurs d’Artur Mas al voltant de la relació entre Catalunya i Espanya. El president de la Generalitat i líder de CiU ha ressaltat aquest dimecres la “importància” que Espanya “tingui un projecte atractiu per a Catalunya”. Un discurs, aquest, significativament diferent al que ha caracteritzat Mas en els darrers mesos, després del seu gir sobiranista posterior a l’11 de setembre. Mas, no obstant, també ha aportat una dosi d’ambigüitat, en afegir que, en tot cas, Catalunya “ha de fer el seu camí”.<br />
<br />
Mas s’ha pronunciat d’aquesta forma en un acte de la Cambra de Comerç de Reus, en relació a <a href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/02/rajoy__disposat_a_debatre_la_reforma_de_la_constitucio__pero_respectant__les_regles_del_joc_8_106183.php" style="background-color: inherit; color: #bc1a1a; text-decoration: initial;" target="_self">la intervenció del president espanyol, Mariano Rajoy</a>, en el debat de política general del Congrés, quan s’ha mostrat obert a negociar amb Catalunya un nou model d’organització territorial. “El que és important és que algun dia Espanya tingui un projecte atractiu per a Catalunya”, ha dit Mas, recalcant que, amb “voluntat”, es pot arribar a acords.<br />
<br />
El president, però, ha matisat de seguida, explicant que, fins ara, des d’Espanya sempre “hem trobat un ‘no”. “El projecte espanyol que sempre diu 'no' ja no és atractiu per a bona part de la societat catalana”, ha dit. “Fa moltes dècades que hem intentat obtenir un camí d’entesa i col·laboració i sempre topem contra la mateixa paret, potser aquell no és el camí”, ha afegit Mas, recalcant que “tot i els interessos i sentiments que tenim amb Espanya i seguirem tenint, hem de fer el nostre camí, perquè si deixem de fer-lo, passarem a ser ningú i deixaríem d’existir”.<br />
<br />
<strong>Moviments a CiU i enquestes desfavorables</strong><br />
Tot i les ambigüitats, les paraules de Mas es poden entendre com una clara inflexió en el seu discurs. Que pot respondre als darrers moviments dins de CiU, on l’expresident Jordi Pujol, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i altres membres de l’Executiva estan demanant a Mas que reprengui el diàleg amb el PP i amb el PSOE, <a href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/02/jordi_pujol_i_duran_plantejant_una_alternativa_a_mas__dialeg_amb_l_estat_106148.php" style="background-color: inherit; color: #bc1a1a; text-decoration: initial;" target="_self">com ha explicat en exclusiva eldebat.cat</a>. Unes demandes que poden tenir una relació directa amb la <a href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/02/ciu_perd_expectativa_de_vot_106020.php" style="background-color: inherit; color: #bc1a1a; text-decoration: initial;" target="_self">davallada de CiU en intenció de vot</a>, el dia abans que es publiqui el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Un baròmetre que,<a href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/02/erc_superaria_en_expectativa_de_vot_a_ciu_106135.php" style="background-color: inherit; color: #bc1a1a; text-decoration: initial;" target="_self">com també n’ha informat en exclusiva eldebat.cat</a>, situaria ERC per primer cop per davant de CiU en intenció directa (sense ‘cuinar’) de vot.</div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-24240994487795059422013-02-20T14:22:00.006-08:002013-02-20T14:51:58.214-08:00Catalunya, Xina i el sentit del ridícul<br />
<br />
Una Catalunya independent podria entrar o no a la Unió Europea. A "Singulars·" de la TVC ens ofereixen una alternativa per aconseguir entrar-hi ben avitr, diguin el que diguin Espanya i el seus estats amics.<br />
<br />
<u style="color: #2a2a2a; font-size: 12pt; line-height: 20px;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small; line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 20px;">Catalonia calling the Chinese Navy</span></span></u><br />
<div class="ecxMsoNormal" style="background-color: white; color: #2a2a2a; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 1.35em;">
<br /></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="background-color: white; color: #2a2a2a; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 1.35em;">
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small; line-height: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 20px;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=ln0KZ3tLM2g" style="color: purple; cursor: pointer;" target="_blank" title="blocked::http://www.youtube.com/watch?v=ln0KZ3tLM2g">http://www.youtube.com/watch?v=ln0KZ3tLM2g</a></span></span></div>
<br />
<br />Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-28277505843429153402013-01-15T03:53:00.002-08:002013-01-15T03:53:58.441-08:00Al PP no li agrada que Girona tingui tren d'alta velocitat<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">El Mundo, en la seva edició del dilluns, va donar gairebé una pàgina a Andrés Ayala, portaveu del PP a la comissió de Foment del Congrés, amb el lloable objectiu de deixar les coses ben clares i demostrar a tothom que els catalans sóm uns privilegiats, que estem mimats pel Govern espanyol i que malgrat això, som uns desagraïts que no parem de queixar-nos sense cap motiu per a fer-ho. En aquesta línia d'opinió, el sots títol de l'article ens assenyala que, pel que fa a l'alta velocitat, "se ha dado prioridad a la capital gerundense frente a ciudades más grandes". </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">Ayala, que assegura estar molt satisfet per l'arribada de l'alta velocitat a Girona, insisteix en el seu article en el fet que Girona hi viuen tan sols 96.113 habitants i que davant seu hi ha 59 ciutats més poblades. Malgrat que en un paràgraf admet que si l'alta velocitat ha arribat a Girona i també a Figueres (encara amb menys habitants que Girona) es deu a què ambdues ciutats es troben en la línia d'alta velocitat entre Madrid i França, oblida del tot aquesta dada clau per centrar el seu missatge en el fet de que aquesta és una mostra més de que, en contra del que diem els catalans, Catalunya rep un tracte preferent a l'hora de construir infraestructures.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">Ni tan sols dedica una ratlla a considerar que l'actual línia d'ample ibèric (gestionada per Rodalies de Catalunya) entre Barcelona i Figueres, compta amb una ocupació de més de 2 milions de passatgers l'any. Un nombre d'usuaris que no es dóna en cap altra línia espanyola, ni tan sols entre moltes capitals de província amb molts més habitants que Girona. No sé si Ayala ho sap, pel seu càrrec ho hauria de saber, que les línies de Mitjana Distància que transcorren per territori català proporcionen el 40% dels passatgers d'aquest servei en el conjunt d'Espanya.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">El diputat popular, però, òbvia aquests petits detalls i oblida també els índexs baixíssims d'ocupació de certes línies d'alta velocitat, algunes de les quals ja han hagut de ser suprimides per que no arribaven ni als 10 passatgers diaris.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">Ayala prefereix insistir en que Catalunya ha estat mimada en la construcció de les infraestructures i en proclamar que mentre Girona ja té alta velocitat, aquesta no ha arribat a llocs com "Alicante, Almeria, Badajoz, Bilbao, Burgos, Cádiz, Coruña, San Sebastián, Granada, Huelva, Logroño, Murcia, Oviedo, Pamplona, Santabnder i Vitoria, ciutats amb més població i menor distància a Madrid que Girona".</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">En aquest paràgraf, Ayala queda ben retratat: Ens recorda que Girona està més lluny de Madrid que les ciutats esmentades. Òbviament, per Ayala i jo diria que pel PP, aquí hi ha la clau de la seva visió d'Espanya, la mateixa que defensava José María Aznar: El que importa de l'alta velocitat és apropar les capitals de província a Madrid, sense tenir en compte si hi ha algunes zones del territori que poden disposar dels elements suficients per gaudir d'aquesta infraestructura sense necessitat de passar per la capital espanyola.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">Resulta deplorable que el portaveu de Foment del PP no tingui en compte a l'hora de fer la seva anàlisi que Catalunya és la zona d'Espanya en la que el transport ferroviari s'apropa més als registres de la resta de la UE. I és denunciable que, per atacar a Catalunya, no tingui en consideració que si l'alta velocitat ha arribat a Girona és, únicament, perquè la geografia l'ha situat en plena ruta de França. Amb gent com ell, està clar que els gironins haurien d'haver esperat que el tren de moda hagués arribat abans a 59 ciutats. Al cap i a la fi, potser si que Girona està a 100 quilòmetres de Barcelona i a 50 de la frontera francesa, però el que importa, segons Ayala, és que està a 700 quilòmetres de Madrid i tan sols té 96.113 habitants. I això, segons Ayala i els populars, la situa a la tercera divisió en el rànquing de ciutats.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">(Publicat a eldebat.cat)</span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-28878327715531799322013-01-03T03:08:00.000-08:002013-01-03T03:08:39.720-08:00El Catalunya-Nigèria i certs independentistes<br />
<div class="datetime_std" style="clear: both; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; font-weight: 700; line-height: 16px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<br /></div>
<div class="body_notice_home" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;">
Aquest darrer dimecres he estat al camp de l'Espanyol veient el Catalunya-Nigèria. Mentre veia el partit, he anat arribant a la conclusió de que no tornaré a veure jugar a la selecció catalana fins que tinguem un equip oficial de debò. Espero que llavors ja no hi hagi al camp aquells que utilitzen els partits actuals per deixar ben clar a tothom que com a patriòtes a ells no els guanya ningú.<br /><br />Es clar que hi havia gent com jo mateix i el meu fill que voliem, tan sols, veure el partit i desitjávem la victòria catalana, però érem minoria. 80 minuts al camp (soc dels que van arribar tard pels embussos) em van permetre constatar que a molts dels espectadors, el partit no els importava gens ni mica. L'exemple més sagnant d'aquest desinterès futbolístic es va produir després del gol de l'empat de Nigèria. En un entorn normal, el públic hauria cridat "Catalunya, Catalunya" per animar als jugadors. En canvi, el dimecres, al camp de l'Espanyol, desprès de l'empat, el camp va començar a demanar... independència.<br /><br />De fet, em pregunto que deuen sentir els jugadors quan constaten que a bona part del públic, el què passa a la gespa els hi és ben igual. Em pregunto també que devien pensar alguns dels jugadors de la selecció catalana, quan sentien les reiterades consignes de "Puta Espanya", en alguna ocasió corejades amb la música del "Que viva España". I entre els que van considerar que el partit no era més que una simple excusa per estar dues horetes cridant consignes tontes, la de Puta Espanya inclosa, hi havia un nodrit grup de joves situat al Gol Nord (Cornellà) dedicats en cos i ànima a les consignes.<br /><br />Portats pel seu entusiasme, van intentar iniciar en diverses ocasions uns "president, president..." amb la voluntat, potser, de compensar al president Mas de l'esbroncada que un sector del públic li havia dedicat abans de començar el partit. En aquest cas, el seu èxit va ser molt mesurable. I encara menys van reeixir (afortunadament) quan portats pel seu nacional-catolicisme es van esforçar inútilment en fer cantar el Virolai al públic.<br /><br />O sigui, que els partits de la selecció poden ser, segur que ho són, un experiment sociològic molt interesant, però el seu interès esportiu és poc més que zero. I per cert, jo diria que hi ha algú a qui les coses se li estan escapant de les mans. Aquesta apel.lació constant a omplir de senyeres i de crits patriòtics qualsevol acte públic (esports, teatre, concerts, festes populars) acabarà per cansar a la gent. En poden estar ben segurs.</div>
<div class="body_notice_home" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="body_notice_home" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 12px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;">
(Publicat a eldebat.cat).</div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-74456043928792537892012-11-27T03:00:00.001-08:002012-11-27T03:00:08.199-08:00Les teles privades espanyoles 'ajuden' a Rivera<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Els boníssims resultats d'Albert Rivera i Ciutadans podrien tenir molt a veure amb el fet que aquestes han estat les primeres eleccions catalanes en les que les televisions privades espanyoles han dedicat una gran atenció tant en els seus informatius com en programes de debat i especials.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Gràcies a aquesta atenció generada per la vinculació electoral amb el procés sobiranista, les eleccions han arribat a una part molt important de la ciutadania catalana que no acostuma a seguir ni TV3 ni les ràdios en català i que és la més susceptible de sentir temor davant d'una hipotètica independència.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Tot i que en aquests debats hi han paticipat polítics catalans de tots els partits, Rivera, a qui ningú nega una gran capacitat comunicativa, és --des-de fa temps-- un habitual dels debats de Tele 5, la Sexta i Intereconomía i ha sabut treure profit electoral d'aquesta presència continuada.</span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-5986250796774230742012-11-27T02:24:00.000-08:002012-11-27T05:44:47.539-08:00Amb qui pactarà Mas?<br />
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Gemma Galdón, professora universitaria que en la seva faceta de tertuliana acostuma a provocar les ires dels convergents, escrivia el dilluns a twitter: "Després de convocar unes eleccions irresponsables, ara Mas demana responsabilitat als demés". Doncs sí, d'això es tracta. D'ençà de la nit electoral, després d'haver perdut 12 escons, el president en funcions s'ha fet un fart de repetir que ell i CiU assumiran totes les responsabilitats que els hi pertoquen, però que també caldrà que les altres formacions assumeixin les seves.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
O sigui, que Mas, que pel seu propi interès va avançar les eleccions quan encara quedaven dos anys de legislatura, ara exigeix responsabilitat als altres per evitar en la mesura del possible les desgràcies provocades per una inoportuna convocatòria electoral amb la que volia tapar la seva desastrosa gestió al front del Govern.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Quina és la responsabilitat que Mas exigeix ara a Esquerra i PSC --presumptes socis de govern-- per tal de fer governable la Generalitat? A més d'haver deixat clar que segueix amb la seva intenció de convocar una consulta sobre el dret a decidir, Mas ja ha dit que caldrà seguir fent retallades. Sobre la primera qüestió, caldrà veure quin tipus de consulta planteja CiU. És molt possible que ERC accepti qualsevol formulació, mentre que les exigències del PSC podrien ser més restrictives. Però és en el segon apartat, el pressupostari, on els sacrificis que exigeixi CiU siguin dificilment suportables pels dos partits de centre esquerra, independentista un, i federalista l'altre.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Oriol Junqueras i Pere Navarro ja han fet declaracions en els que han deixat ben clar que els seus respectius partits defensen mesures econòmiques que difereixen molt de les retallades fetes per CiU. De fet, el PSC ja ha dit que no pactarà amb Mas, mentre que ERC ha mostrat la seva predisposició a, com a molt, donar suport al Govern des de l'oposició.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Donat que CiU diu que no vol pactar ni amb el PP ni amb ICV-EUiA, el rebuig del segon i del tercer partit de la cambra, deixaria a la federació nacionalista en una situació extremadament incòmoda i dificultaria moltíssim la governabilitat del país. amb el risc, fins i tot, de que Mas es vegi abocat a una nova convocatòria electoral que seria dramàtica pel país.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Per fer que això no passi hi haurà moviments de tota mena. Ja es comenta que els empresaris rebutgen un pacte CiU-ERC i que desitgen la sociovergència. Deixant de banda el fet que, en els darrers temps, Mas i altres líders de CiU no han fet massa cas als desitjos del sector empresarial, no sembla massa creïble que, pressionat per totes bandes, el PSC acceptés defensar una consulta que accepta però que no l'entusiasma i unes retallades socials que l'allunyarien encara més del que queda del seu electorat.El PSC, a més, prou feina té en esforçar-se per intentar sobreviure al seu important naufragi electoral. ERC, per la seva banda, sap que molts dels seus vots del 25-N li han vingut de funcionaris de tota mena i condició que s'han vist sensiblement perjudicats per les mesures del Govern de Mas.</div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
<br /></div>
<div style="font-family: Tahoma; font-size: 13px; text-indent: 0px !important;">
Que li queda a Mas? Doncs o cedir en algunes de les seves propostes (referèndum o retallades) per intentar convencer a PSC o ERC, o continuar amb la geometria variable que ha fet servir en l'anterior minilegislatura. o... acostar-se de nou al PP. Sí, ja sé que Mas ha dit que no ho farà, però sempre podrà trobar una excusa per a fer-ho: "Socialistes i republicans no han estat disposat a assumir les seves responsabilitats i m'han obligat a buscar al PP". De fet, malgrat el seu empipament amb el Govern Rajoy, encara és l'hora en que hagi de trencar els seus pactes amb el PP a la Diputació de Barcelona i alguns ajuntaments catalans.</div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-78629196477793221702012-11-02T15:18:00.001-07:002012-11-02T15:18:35.169-07:00Mas en Mos(cú) . <br />
<div class="columna-post texto-noticia tamanoletra5" id="tamano" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; clear: both; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<div style="color: #555555; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 16px;">
</div>
<ul class="compartir" style="clear: both; color: #555555; float: left; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: 542px;">
<li class="compartir facebook" id="facebooklikeelmundo" style="float: left; height: 30px; list-style-image: initial; list-style-position: initial; list-style-type: none; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><iframe allowtransparency="false" frameborder="0" height="40" scrolling="no" src="http://www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/elblogdesantiagogonzalez/2012/11/02/mas-en-moscu.html&page%2Fto%2Flike&layout=button_count&show_faces=true&width=140&action=like&colorscheme=light&height=100" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" width="120"></iframe></li>
<li class="compartir twitter" id="tweetmeme_share" style="float: left; height: 30px; list-style-image: initial; list-style-position: initial; list-style-type: none; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><iframe allowtransparency="false" frameborder="0" height="40" scrolling="no" src="http://platform.twitter.com/widgets/tweet_button.html?url=http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/elblogdesantiagogonzalez/2012/11/02/mas-en-moscu.html&count=horizontal&text=Mas%20en%20Mos%28c%C3%BA%29&via=elmundoes" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: 110px !important;" width="100"></iframe></li>
</ul>
<div style="clear: none; color: #555555; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
</div>
<div class="foto grande" style="color: #555555; float: left; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; font: normal normal normal 90%/normal 'Palatino Linotype', 'Book Antiqua', Palatino, serif; line-height: 16px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 20px; margin-top: 10px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: right; width: 540px;">
<img height="504" src="http://estaticos03.cache.el-mundo.net/blogs/elmundo/elblogdesantiagogonzalez/imagenes_posts/2012/11/02/22870_540x504.jpg" style="float: left; height: auto; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: 540px;" width="540" /></div>
<div style="clear: none; color: #555555; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
</div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px;">
<br /></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Article de Santiago González - Publicat a El blog de Santiago González - El Mundo </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Artur Mas viajó a Moscú con el alma pura y sedienta del turista, a hacerse una foto ante la catedral de San Basilio. Lo comprendo muy bien. La primera vez que fui a Londres me hice una foto junto a un guardia de Buckingham Palace y en Nueva York, con el puente de Brooklyn a mis espaldas. Nunca estuve en Moscú, pero con toda seguridad me habría retratado como el president, en la Plaza Roja. También otra ante el Kremlin, claro.</span></div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El diario ABC da cuenta hoy del muy discreto éxito de su primer viaje de Estado, aunque haya sido en plan virtual. Cuenta en su 'enfoque' Jaime González que en el Komsomolskaya Pravda no aparece ni una línea sobre el Foro Empresarial Cataluña-Rusia y el viaje del president, mientras publicaban una foto de cinco militares rindiendo honores a una gallina. Lamenta no poder informar sobre las gracias de la gallina por desconocer el cirílico. Tampoco en el resto de los periódicos de Moscú aparece "ninguna referencia al acto, lo que demuestra la irreversible decadencia de la prensa rusa".</span></div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mas había cursado (a través de la Embajada española) peticiones de entrevistas con el viceprimer ministro Arkady Dvorkovich y con los ministros de Energía, Desarrollo Regional y Cultura. Los cuatro declinaron esta oportunidad, al igual que el viceministro de Desarrollo Económico. No es improbable que ERC presente una interpelación al Gobierno para que explique por qué no consiguió esas entrevistas para el honorable y saque la inevitable conclusión: ¿ven cómo necesitamos un Estado y unas embajadas propias? Lástima que la gestión hecha con los recursos propios, la concertación de una entrevista a Mas (a más) en el diario oficial, 'Rossiiskaya Gazeta' tampoco fue coronada por el éxito.</span></div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Además de la delegación empresarial que capitaneaba el president, le acompañaba un séquito de al menos 23 personas de la Generalitat, que incluía a su propia esposa, el secretario de Asuntos Exteriores y el fotógrafo de la Generalitat. Había una cuantiosa representación de los Patronatos Turísticos de las Diputaciones: 8 de Salou y Aeropuerto, 6 de Costa Brava y Tarragona, 4 de la Diputación de Barcelona, encabezada por el presidente y su esposa, así como alcaldes y cargos de una docena de Ayuntamientos.</span></div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">"¿Y todo esto quién lo paga?" preguntó Pla al ver las luces de Nueva York. Respuesta: los mismos que los 271.000 euros del video declarado ilegal por la Junta Electoral Central. ¿Y para qué ha servido el viaje? Para que Mas defienda en Mos el video propagandístico.</span></div>
<div style="clear: none; color: #555555; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Y cómo iba a salir en la prensa de Moscú si la portada de La Vanguardia sólo le dedica una llamada, y El Periódico, ni eso?</span></div>
<div style="color: #555555; line-height: 16px;">
<br /></div>
</div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-78186851439744208152012-11-01T14:50:00.001-07:002012-11-02T09:26:13.470-07:00Documents (3): Socialistes de Catalunya, a favor de l'autodeterminació<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqONfZ9bGRf_mTCYrPQkQ2gRDPAdxRP_mpNEsvI0Bjrc_C42VFpCYkzNtKpjX0ctDyWJQrqtC4-Hws6G8z-X-KFe-awK1c8fEarYncDrHSsOOtgqFTohr27hmOldq3z_5OYDJbjqgd4PQ/s1600/IMGP2373.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqONfZ9bGRf_mTCYrPQkQ2gRDPAdxRP_mpNEsvI0Bjrc_C42VFpCYkzNtKpjX0ctDyWJQrqtC4-Hws6G8z-X-KFe-awK1c8fEarYncDrHSsOOtgqFTohr27hmOldq3z_5OYDJbjqgd4PQ/s1600/IMGP2373.jpg" /></a><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El 1977, un any abans de constituir-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, van tenir lloc les primeres eleccions generals. El PSC Congrés i la Federació Socialista de Catalunya-PSOE van presentar-se en coalició amb el nom de "Socialistes de Catalunya". L'acord per formar aquesta coalició va ser conegut com el Pacte d'Abril i ja mostrava la voluntat d'arribar a un únic partit socialista català. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una dada curiosa de l'acord és el punt en que assenyala que el nou partit lluitarà per <u>"El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat".</u></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Texte íntegre del Pacte d'Abril.</span><br />
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El PSC, la FSC (PSOE) i socialistes independents acorden realitzar la unitat socialistaa Catalunya mitjançant un procés que culminarà en la constitució d'un únic Partit Socialista de Catalunya, resultat de la unió dels socialistes de Catalunya. Aquest Partit, plenament sobirà configurarà l'organització política del socialisme a Catalunya i la seva articulació amb el PSOE en la perspectiva de la unitat de tots els socialistes de l'Estat, a través d'un congrés democràtic a celebrar durant l'any, preparat per comissions d'ambdues organitzacions que elaborin, per assentiment comú, les propostes a l'esmentat congrés.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Aquesta unitat dels socialistes catalans s'acorda sobre les següents coincidències de principis:</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">1) La transformació de la societat mitjançant l'accés al poder polític per part dels treballadors.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">2) La socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">3) L'organització autogestionària de la societat.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">4) La societat ha de satisfer els mitjans que assegurin la igualtat i la dignitat de l'home.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">5) El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">espanyol</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">6) La recuperació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 1932, la </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">seva actualització i aprofundiment.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Les forces polítiques que subscriuen aquest acord coincideixen a afirmar que els socialistes de l'Estat han d'establir organismes representatius i decisoris comuns que defineixen els elements estratègics i tàctics coincidents de la lluita de classes en aquest àmbit estatal. En llur propi àmbit les organitzacions socialistes de les diferents nacionalitats i regions de l'Estat tindran sobirania plena. En aquest projecte unitari i d'articulació s'inscriu l'acord dels signants d'adoptar una posició comuna en relació a la seva possible participació en el proper procés electoral.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Amb aquesta finalitat, consideren fonamental la presentació d'una conjunta candidatura d'<i>Unitat Socialista de Catalunya </i>que mantingui aquesta denominació per damunt de les sigles de cada un dels seus elements integrants, per així aglutinar l'adhesió dels treballadors i de tots els ciutadans interessats en donar una orientació realment progressiva a la configuració política de Catalunya.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Les parts que prenen aquest compromís afirmen la voluntat de treballar en comú per la ràpida formulació d'un <i>Manifest-Programa </i>electoral per al qual prendran com a base els denominadors comuns de les respectives declaracions de principis i els corresponents programes de línia política i establir -per assentiment comú- la participació en les llistes de candidats.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Entre les finalitats indeclinables que aquesta candidatura d'unitat socialista vol servir, descollen d'una manera explícita:</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">1) L'exigència constitucional d'una estructura d'estat que garanteixi a Catalunya l'aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l'Estatut del 1932 i d'acord amb les necessitats reals d'aquest moment, i aboni el procés d'autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l'Estat espanyol. Per això, expressen la seva voluntat de treballar en comú amb totes les altres forces democràtiques catalanes presents en el Congrés de Diputats.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">2) La col·laboració amb totes les altres forces socialistes representades en el Congrés de Diputats per a orientar fins on sigui possible, una acció comuna en el seu si, per així configurar l'Estat d'acord amb unes línies susceptibles d'afavorir el progrés cap al socialisme, així com també l'adopció d'aquelles mesures que tendeixin a afavorir els interessos immediats <i>DELS TREBALLADORS</i>.</span></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-67873887168523565162012-11-01T14:31:00.000-07:002012-11-01T14:31:04.989-07:00Documents (2) Sobre la sobirania del PSC.<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, va declarar fa uns díes que aquest i el PSC eren dos partits diferents. Gairebé de manera coincident, alguns dirigents territorials del PSOE han fet declaracions en les que opinen que, de continuar les discrepancies entre ambdos partits, el millor que podria passar és que es produeixi un divorci entre ells.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Donat que la constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya es remonta a <span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">1</span></i></span>978, he considerat que podria ser oportú oferir una sèrie de documents sobre els lligams oficials realment existents entre PSC i PSOE.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El primer document és un fragment de la descripció que es fa a la pàgina web del PSC (www.socialistes.cat).</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #596c75; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 23px;">"../..Aquest nou partit, el PSC, es constituïa com a partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d'unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l'Executiva, el Comitè Federal, i el Congrés.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #596c75; line-height: 23px;"></span><br /></span>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El PSC, per tant, és un partit sobirà federat al PSOE, i això el fa singular en el conjunt del socialisme espanyol ja que, tot i participar en els seus òrgans federals, té personalitat jurídica pròpia, finances independents i manté una total autonomia d'acció en el marc de la política catalana".</span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El segón document es tracta d'un fragment de la sentència de la Junta Electoral Central en la que s'assenyala qe el PSC és un partit sobIrà i independent del PSOE.</span><br />
<br />
<div style="font: normal normal normal 10.4px/normal Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><i>t"(../..) finalmente, la impugnación de la asignación de espacios al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) carece de fundamento puesto que esta entidad politica figura inscrita en el Registro de Partidos Politicos como distinta e independiente del PSOE; presentó candidaturas propias </i><span style="font: 10.1px Times;"><i>y </i></span><i>obtuvo diputados propios en las elecciones el 28 de octubre de </i></span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">1982, con independencia del PSOE y, finalmente, en el trimite de alegaciones se aporta acta notarial de constitución del Partido, otorgada el 31 de agosto de 1978, en la que consta que se disolvió y extinguió la Federación Socialista de Cataluña del PSOE, constituyéndoseel PSC (PSC-PSOE) por la fusión de otros partidos políticos y sin vinculación juridica con el PSOE".</span></i></div>
</div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 14px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-24956397116193383892012-11-01T13:26:00.000-07:002012-11-02T09:43:48.925-07:00Documents (1): Protocol de unitat de la FSC (PSOE), PSC-C i PSC-R en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)<br />
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></b></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és l'organització política dels socialistes de Catalunya, resultant de la fusió de la FSC (PSOE), del PSC (C) i del PSC (R). Afegirà a la seva denominació les sigles de les organitzacions pre-existents, en el ben entès que el PSC (C) i el PSC (R) accepten les sigles unicùes i comuns de PSC. Aquesta denominació només podrà ser modificada pel seu Congrés.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és un partit de classe i nacional que sorgeix de la voluntat constituent de les organitzacions socialistes de Catalunya i que, en virtut de la seva sobirania, decideix la participació en organismes representatius i decisoris comuns amb el PSOE, en la forma que s'explicita en aquest document.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El Congrés del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és l'òrgan suprem del partit. La seva competència serà exclusiva per establir la seva estructura interna, regular la seva disciplina, elaborar la seva línia política i el seu programa a Catalunya.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Per definir conjuntament amb la resta dels socialistes de l'Estat els elements estratègics coincidents de la lluita de classes, el PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) enviarà els seus delegats, elegits directament per les estructures organitzatives de base, al Congrés Federal del PSOE, perquè participin en les sessions, debats i resolucions que facin referència a les qüestions comuns de la lluita de classe a nivell de l'Estat.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">L'aplicació a Catalunya de les resolucions preses per a l'àmbit estatal serà portada a terme pel PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE).</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) tindrà plena sobirania en aquells àmbits de competències que els socialistes de Catalunya propugnem per a l'organització política del nostre país, d'acord amb el marc constitucional aprovat en el seu programa pels socialistes de tot l'Estat.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<br /></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Els membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) candidats a la Comissió Executiva Federal seran presentats o refrendats si s'escau pel PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) a través dels seus delegats presents en el Congrés Federal.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) estarà representat en el Comitè Federal Socialista. Aquesta representació serà designada pel propi PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) i en funció del criteri de proporcionalitat en virtut del nombre d'afiliats.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Els membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) que siguin assalariats hauran de militar sindicalment. L'opció sindical del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és la UGT.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Els parlamentaris membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) s'atendran respecte a llur organització parlamentària al que hi ha establert en l'acord de constitució del grup parlamentari Socialistes de Catalunya.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) mantindrà relacions polítiques internacionals dins del marc, decidit pel Congrés Federal del PSOE.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El símbol del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és el "Puny i la Rosa".</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">A la documentació, correspondència, etc. s'utilitzarà el nom complert del partit acompanyat del símbol.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">En banderes, pancartes i on sigui necessària la utilització del nom reduït s'utilitzaran les sigles PSC (PSC-PSOE), sempre acompanyades del "Puny i la Rosa". És patrimoni de les organitzacions que es fusionen.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. Des de l' 1 de maig de 1978 fins la data del Congrés d'unificació, tota la imatge pública del procés unitari farà sempre referència als noms complerts o, en tot cas, a les sigles complertes dels tres partits que protagonitzen la unitat.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<br /></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-79404421397006555572012-10-30T02:23:00.004-07:002012-10-30T02:23:54.184-07:00Tot per la pàtria<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Convergència i Unió ho fa tot per la pàtria. Catalana, es clar. SEMPRE. Quan pacta amb el Govern de Madrid --sigui el que sigui i pacti el que pacti--, ho fa en defènsa dels interessos de Catalunya. Obviament, tambè és la defensa d'aquests mateixos interessos, la que periodicament porta a CiU a trencar-- encara que tan sols sigui de manera temporal-- amb els seus socis de Madrid. Fins i tot, "rizando el rizo", que diríen els espanyols, CiU és capaç de promoure l'estat propi a la UE, sense trencar els pactes que mantè amb el PP a la Diputació de Barcelona i a diferents ajuntaments</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Són els avantatges de disposar d'una bona maquinaria propagandística i del fet que un gran part de la seva clientela està disposada a acceptar-</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">ho tot dels seus dirigents, convençuts com estan de esser la Catalunya autèntica.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Tot el contrari és el cas del PSC. Els socialistes sempre reben garrotades. SEMPRE</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">, facin el que facin. Quan el PSC coincideix amb el PSOE, és evident que ho fa perquè és una sucursal. Si defensa coses com el dret a decidir i el PSOE no hi està d'acord, els mateixos que l'acusen de sucursalistes, no reconeixen que el PSC discrepa o s'enfronta al PSOE. Prefereixen subratllar que els socialistes espanyols menystenen als catalans. Una bona mostra d'aquest plantejament l'ofereix avui mateix un titular d'El Punt/Avui : "El PSOE es desent</span><span style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">én del PSC".</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">De ben segur que al carrer de Nicaragua, seu del PSC, ha comés molts errors, polítics ni de comunicació, però mai fins a l'extrem de que tot, facin el que facin, ho fan malament.</span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;"><br /></span></span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-59517486974888411542012-10-29T14:22:00.002-07:002012-10-29T14:54:37.279-07:00PSC i PSOE: El divorci<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 17px;">Diumenge a la tarda. Hem coincidit uns quants amics, tots exmilitants del PSC. No tots entre nosaltres veiem igual quin és el futur que convè a Catalunya, però estem d'acord en que ha arribat el moment en que el PSC es deslliuri de la tutela del PSOE i deixi d'actuar condicionat pel temor a fer enfadar a Ferraz.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 17px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 17px;">Tots pensem que el risc de divisió social que va propiciar la creació del PSC ja no existeix. Hi ha hagut </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 17px;">un relleu generacional que ha canviat radicalment l'escenari politíic i social del país i que fa que la por a la divisió entre "catalans" i "castellans" ja no tingui sentit. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;">A més, ha quedat palès que la gran majoria de socialistes espanyols ni entenen ni desitgen el fet diferencial del PSC en el marc del socialisme hispà. El dilluns ens venen a donar la raó les declaracions de Rubalcaba rebutjant el programa del PSC que defensa la realització de referèndum d'autodeterminació, i les patètiques declaracions del suposat socialista José Bono, reclamant que el PSC faci fora a aquells dels seus militants que estiguin per la independència.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Sembla que j<span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;">a no hi ha res a fer. .</span></span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;"><br /></span></span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-23908046836236164002012-10-27T06:42:00.002-07:002012-10-27T06:44:08.829-07:00Partits en crisi en una societat en crisi<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Vet aquí quin panorama més esfereidor: El PP, amb un Executiu inoperant que no n'encerta ni una i que ens porta cap a la misèria més abosluta; un partit,a més a més, dividit entre els aznaristes i esperancistes que aboguen per un estat unitari i els rajoyistes que volen una descentralització aparent, i amb barons que planten cara a Rajoy pel finançament.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">El PSOE está dividit sobre tot, amb un líder qüestionat i amb nombrosos aspirants a seure a la seva cadira, amb uns barons que no volen sabe res de federalisme i uns altres que en defensen una versió extraordinariament light. Per la seva part, el PSC, dividit i desorientat i que podria fer seva la grollera descripcio de que "quan un està de pega, fins i tot amb els c.... ensopega". Amb una certa regularitat apareixen embrions d'escisions, acompanya un discurs que vol ser coherent: "respectem el dret de decisió, però arribat el moment votarem a favor de seguir amb més autogovern en un Espanya federal", amb declaracions que confonen a la gent i, això sempre, amb la col.laboració inestimable d'un PSOE que no simpatitza gens ni mica amb els postulats del seu "partit germà".</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;"><br /></span></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Una altre formació que té seriosos problemes, tot i les triomfals previsions electorals, és CiU. Té a uns quants dirigents embolicats en tramas judicials ben lletges i està dividida entre CDC i Unió sobre el camí a seguir en el futur. I si fos tan sols això.. A la mateixa CDC dubten si han d'anar cap a la independència, a un estat confederat amb Espanya o en acceptar qalsevol cosa que Rajoy els hi ofereixi despres del 25-N. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Aquest són els partits en els que hem de fer confiança per que ens arreglin el present i el futur d'una societat en crisi?</span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-23528219380059288282012-10-23T06:06:00.004-07:002012-10-23T11:18:44.289-07:00El sondeig de RAC1 o el fracàs dels polítics<br />
<div class="MsoBodyText">
Després de tres mesos en què la independència de Cataluya
ha marcat tots els aspectes de la vida quotidiana del nostre país resulta que,
a dia d’avui, les eleccions del proper 25-N, malgrat el caràcter plebiscitari
que Artur Mas els vol donar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>portarà a
les urnes gairebé el mateix nombre d’electors que varen fer-ho el 2010.</div>
<div class="MsoBodyText">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
De fet, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan sols es
pronostiquen 67.076 votants més, el que suposa un 1,24% més de participació que
llavors. Al menys, això és el que indica el sondeig difós aquest dimarts per
RAC1. Segons les dades de la consulta, el mes vinent aniran a votar 3.219.706
catalans, xifra que suposa un 60,02% de participació. </div>
<div class="MsoBodyText">
Aquesta previsió, de complir-se,
faria que a les urnes hi haguessin anat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan sols 67.076 votants més que el 2010 quan el nombre de votants va ser
de 3.152.630 (58,78% de participació).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Cal recordar que el 2010, la convocatoria electoral va
estar marcada per una etapa final del Govern d’esquerres en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>plena decadència i amb totes les previsions
donant com a guanyadors a Artur Mas i a CiU.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>És a dir, no hi havia possibilitat de cap sorpresa, tothom sabia qui
guanyaria les eleccions. Cal tenir en compte que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquest és un factor que provoca
l’abstencionisme tant per part d’alguns dels que creuen que la victòria està
assegurada, com tambè per part dels que es veien derrotats de bell antuvi. El
partit no tenia color.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Ara la situació és molt diferent . Estem parlant les 24
hores del día i des de fa mesos,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la
futura independència de Catalunya. De la consulta que s’haurà de convocar, de
la necessitat que les eleccions del 25-N proporcionin a Mas la majoria absoluta
que aquest reclama per conduire el país a noves fites. I malgrat tot, la
participació no està previst que augmenti.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Què ens esta passant?<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>I si resulta que som molts<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els
que parlem de la futura independència<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
que en parlem molt, però que hi ha una bona part del país que passa del tema,
de la mateixa manera que hi ha moltes persones que no creuen ja que els
polítics puguin o vulguin arreglar la greu situació econòmica que afecta,
sobretot als treballadors?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Perquè, resulta que CiU augmentarà –es clar, desprès de
tot el protagonisme de Mas, tan sols faltaria que </div>
<div class="MsoBodyText">
no captés vot útil
nacionalista-- , però, segons els sondejos, encara no ha aconsseguit fer-se amb
la majoria absoluta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Pel què fa a la resta de partits, gran davallada del PSC
amb el conseqüent benefici de la resta de partits (des de CiU a C’s passant per
ICV, ERC i el PP). Però<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és que aquesta
clatellada ja la va rebre a les darreres eleccions catalanes i a les generals. O
és que algú pensa que els mals del PSC han començat ara amb el debat
independentista?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
El cas és que la gent no vol anar a votar, ni per la promocionada
qüestió de la independència, ni per les retallades que ens amaguen tant com
poden. La gent,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sinó tota, sí molta gent
, ja no creu en res. A la gent porten massa anys enredant-la.<o:p></o:p><br />
<br />
Per cert, segons el sondeig, els catalans suspenen la gestió del Govern.<br />
<br />
(Article publicat a eldebat.cat)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-89552537777768056312012-10-19T13:05:00.001-07:002012-10-19T13:05:32.627-07:00Pedro J. vol reformar la Constitució i retornar a les nacionalitats històriques Llegint El Mundo amb una certa freqüència es fa difícil de creure que el seu director, Pedro J. Ramírez, el diumenge passat plantegès a la seva carta setmanal la conveniència de reformar la Constitució (fins i tot acceptant algunes de les propostes reformadores presentades pel PSC). Però ho va fer.<br />
<br />
Ben mirat i amb tots els matiços que s'hi vulguin fer, el que el polèmic periodista plantejava era una mena de come back constitucional.<br />
<br />
Ho feia sense fer servir els termes nacionalitats i regions que figuren a la Constitució i que, en un principi, marcaven una clara assimetria de competències entre Euskadi, Catalunya i Galicia --les conegudes com nacionalitats històriques-- i les altres comunitats, descrites com les regions. El que plantejava Pedro J. Ramírez, sense massa subterfugis, és una recentraltzació de l'Estat amb una disminució de facto de les competències de les regions (que es regien per l'article l43 de la Carta Magna) mentre que les tres nacionalitats tindrian un tractament clarament diferenciat.<br />
<br />
Aquest es el fragment de l'article que fa referència a aquesta possible reforma constitucional:<br />
<br />
<br />
<div style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
"El jefe del Gobierno ha dicho que el proyecto independentista de Mas es «un torpedo en la línea de flotación del bienestar» y su ministro de Justicia ha llegado a alegar que la propia España sería incapaz de mantenerse en el euro si Cataluña la abandonara. O sea que va a ser que no. Sólo puede ser que no. Cualquier iniciativa soberanista que venga de los parlamentos catalán o vasco tendrá que ser rechazada por el Congreso con la misma contundencia que lo fue el plan Ibarretxe; y todos los medios legales -todos- deberán ser empleados si quienes acaban de tachar al ministro Wert de «preconstitucional» se declaran unilateralmente «postconstitucionales», como detalló anteayer Mas.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<u>Pero es evidente que la democracia española no puede limitarse a decir una y otra vez que «no» sin cambiar las circunstancias que han hecho crecer el independentismo catalán y vasco, pues podría terminar ocurriendo que sucesivas elecciones elevaran la mayoría actual en pro de la autodeterminación hasta un 70% o un 80% que, consolidado en el tiempo, haría moralmente insostenible la aplicación de los preceptos legales.</u></div>
<div style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Urge salir al encuentro del problema y no existe otro instrumento -si alguien lo conoce que lo diga- sino iniciar un proceso de reforma constitucional que sirva a la vez para reforzar los poderes del Estado, reducir el coste del modelo territorial y diferenciar a Cataluña, el País Vasco y Galicia del resto de las autonomías o regiones. Si el PP y el PSOE se ponen de acuerdo y la UE hace ver a los nacionalistas que fuera de los actuales Estados miembros no hay salvación, debería ser posible acometer una negociación seria y realista con partidos como CiU y PNV.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<u>En esa negociación estarían sobre la mesa la financiación y las selecciones deportivas pero también la enseñanza en español y la lealtad institucional. </u>Si la negociación fracasa seguiríamos como hasta ahora, sólo que más cargados de razón, y si tuviera éxito desembocaría en una España unida pero asimétrica, como lo es en realidad. Eso permitiría llevar a referéndum un proyecto de reforma constitucional que obtuviera un apoyo popular parecido al de 1978, zanjando durante varias generaciones la cuestión".</div>
<div style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Aunque la solución no sea el federalismo, en la medida en que supondría consagrar de iure la aberración fáctica de los 17 mini Estados actuales -¿para qué diablos necesita la Rioja un parlamento?-, <u>la iniciativa de reforma constitucional que anuncia el PSC bien podría ser el mecanismo de ignición de ese proceso. </u>Mucho más lejanas estaban las posiciones de partida hace 35 años y todos cedieron en pro del pacto. La solución no es aceptar, como propone Rubio Llorente, que los catalanes decidan solos, sino decidir todos los españoles juntos sobre algo que pueda contentar también parcialmente a los catalanes.</div>
<div>
<br /></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-69700338663599618972012-10-19T12:08:00.002-07:002012-10-19T12:08:58.661-07:00Oriol Pujol i un exdiputat de CiU van organitzar el repartiment d'ITV's<span class="Apple-style-span" style="color: #242424; font-family: Arial; font-size: 12px;"></span><br />
<div class="texto_enlace_color_actu" id="para_imprimir" style="color: black; float: left; font-family: Arial; font-size: 14px; line-height: 21px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: 546px;">
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>Una informació d'Antonio Fernández publicada a elconfidencial.com</b></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>Oriol Pujol</b>, secretario general de CDC, ofreció directamente al exdiputado de CiU y abogado de Itevelesa, Heribert Padrol, que fuera éste “el que dicte las bases del nuevo concurso” de las ITV de la Generalitat. Eso es lo que denuncia en un nuevo informe la Agencia Tributaria incluido en el sumario del caso.</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
¿Y quien es Heribert Padrol? Ni más ni menos que un exdiputado de CiU en el Congreso (fue <b>número 2 en las generales del 2000</b>), que había ejercido como delegado especial de Hacienda en Cataluña y cuyo nombre, por si fuera poco, había sonado en esta legislatura para ser <b>consejero de Economía</b> con <b>Artur Mas</b>. Lo más llamativo, sin embargo, es que representa los intereses de uno de los operadores del sector y a pesar de estos intereses se le pone en bandeja cómo se han de distribuir las nuevas estaciones de ITV de Cataluña.</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Padrol habló del tema con el propio <b>Oriol Pujol</b>, secretario general de CDC. Mientras tenía lugar esa reunión, el secretario general de Convergencia llamó a su hombre en la Generalitat, <b>Josep Tous</b>, para comentar el tema. Tous es el presidente de la sectorial de Industria de Convergencia y, aunque oficialmente no constaba en el organigrama de la Generalitat, era el que en realidad mandaba en el área de seguridad industrial.</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Muy rápido, muy rápido. Estoy con Heribert Padrol (...) Itevelesa renunciará a las tres (ITVs) que tiene en Manresa (...) ¿Qué le podría caer, aproximadamente? ¿Qué podría tener como compensación? [Padrol defiende los intereses de la operadora Itevelesa].</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.-</i></b><i> O sea, te explico: Itevelesa... lo que yo les ofrecía es: sacaban la de Manresa, la ponían en otro lugar, en otro municipio y además les dábamos una en el Baix Llobregat, aumenta...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Ah, por tanto no es renunciar a Manresa, es desplazarla...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.-</i></b><i> No. Ha de salir de allá.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Desplazarla del municipio, sacarla del municipio...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.-</i></b><i> Sacarla de la comarca (...) Sacarla del Bages y ponerla en otra comarca y ganar una en el Baix Llobregat.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Perfecto, pero, entonces, ¿los lotes cómo los harás? Porque para que ganen una más, ¿cómo harás el lote?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.- </i></b><i>Porque sacaré su lote que habrá las dos que ya tienen más una, más dos más.Y entonces...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>¿Harás lotes de cuatro?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.-</i></b><i> Sí, el lote será de cuatro. Su lote será de cuatro.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Vale, vale. Escucha.Yo se lo digo [a Heribert] para que tranquilice a Itevelesa y continuar trabajando, ¿eh? Él ya sabe que tú y yo vamos de la misma manera.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>Una oferta irresistible</b></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Los implicados en la trama pretendían realizar una revisión de oficio de las obras en las estaciones adjudicadas por el anterior Gobierno, ya que había un plazo legal para acometer dichas obras. Sabedores de que algunas estaciones no están terminadas,<b>pensaban utilizar los informes de los inspectores para presionar a los operadores y que aceptasen el nuevo plan territorial</b> y el nuevo concurso que les proponían.</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.- </i></b><i>Itevelesa se puede tranquilizar. Pero es que, además, el día 4 de noviembre tenían que haber acabado todas las obras y no las acabarán. O sea, que están incumpliendo. Y la orden de adjudicación dice: si en un año no cumples, pasa automáticamente con el segundo ganador. O sea, que les conviene mucho...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Pero no nos encabronaremos con Itevelesa ahora por esto, ¿no?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.-</i></b><i> ¿Qué?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Te ha de servir a ti para llevarlos a tu propio terreno, pero <b>no para machacarlos</b>.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Era lógico. Las afinidades políticas de Padrol, de Pujol y de Tous están fuera de toda duda. Tanto es así que, a pesar de ser parte, ofrecen al exdiputado de CiU que se implique directamente en la confección de las bases del nuevo concurso</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.-</i></b><i> Ya le dije a Heribert que me ayude.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Si quieres, <b>Heribert te ayudará con esto</b>.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.-</i></b><i> Claro, que él me ayude a poner las bases del concurso para que le vaya bien.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Pues venga.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<i>(...)</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Habla con Heribert de cara incluso (...) jurídico, ¿eh?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.-</i></b><i> Sí. Vale. Dile... bueno, ahora yo me voy de viaje...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.- </i></b><i>Bueno, ya os buscaréis, ¿vale?</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.-</i></b><i> Pero cuando vuelva o antes, ya lo llamaré, ya me pondré en contacto con él. Pero lo que es muy importante es que seamos proactivos y vayamos al Departamento diciendo, escucha, entendámosnos.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Sí, pero Josep... <b>yo creo que vamos lentos. Te lo digo de verdad, ya te lo he dicho mil veces</b>. Yo creo que vamos lentos.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.- </i></b><i>Ah, pero yo no marco el ritmo. A ver, cuidado, yo...</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Sí que lo marcas tú. Tú le das el paquete resuelto. Este tío te lo comprará y si no, haremos que te lo compre.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>JosepTous.- </i></b><i>Hoy le he dicho a <b>Germà Gordó </b></i>[secretario del Gobierno]<i>: ‘Germà, revisión de oficio y empújame un poco’. Se lo he dicho así.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Oriol Pujol.-</i></b><i> Vale, vale.</i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b><i>Josep Tous.- </i></b><i>Y a Canós le dije el jueves pasado: ’Decide revisión de oficio y comencemos’, ¿me entiendes. <b>Yo les apreté, pero claro, si no acaban de tirar...</b></i></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
<b>Todo atado y bien atado</b></div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
Las relaciones entre JosepTous y Heribert Padrol también son fluidas. El 7 de octubre del año pasado, ambos se citaron en la cafetería La Farga, en plena Diagonal de Barcelona, para negociar. Allí, fueron seguidos, vigilados y fotografiados por los agentes encargados del caso.</div>
<div style="margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">
En conversaciones telefónicas intervenidas por la Policía, Tous pacta con Padrol que su cliente, Itevelesa, se avendrá a un acuerdo con la Administración y que <b>cuando hagan las condiciones del concurso, las dicta el propio Padrol</b>, aunque sólo hay una ITV vetada, a la que tienen que renunciar, que es la de Manresa, pero le mantendrán las otras dos y le regalan una tercera.</div>
Tras el encuentro del abogado con Oriol Pujol, el tema se encarrila. Al día siguiente, Tous habla con el subdirector de Seguridad Industrial de la Generalitat, <b>Isidre Masalles</b>, y le comenta que ya ha hablado otra vez con Padrol y<b> “está alineado y asesorará a su cliente en esa línea”</b>. El 4 de noviembre, vuelven a hablar y Tous le anuncia que explicará a Padrol que habrá una revisión [del plan territorial de las ITV] de oficio y que cuando vuelva [iniciaba un viaje de 15 días a Sudamérica] irán a ver al director en relación con los dos operadores [Itevelesa y Atisae] “<b>para que se sientan parte del proceso</b> y vean que no se va contra ellos, sino que se va a asegurar todo para que quede bien jurídicamente”.</div>
<div class="engloba-serv-patrocinado" style="background-image: url(http://www.elconfidencial.com/images/pix-img-inicio-bloque.jpg); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; float: left; margin-left: 94px; width: 546px;">
<div id="bloque_patrocinado" style="background-image: url(http://www.elconfidencial.com/images/pix-img-inicio-bloque.jpg); background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat no-repeat; float: left; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding-top: 13px; width: 546px;">
</div>
<div id="servicios_central" style="background-image: url(http://www.elconfidencial.com/images/pix-img-inicio-bloque.jpg); background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat no-repeat; float: left; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 5px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 5px; width: 546px;">
<div id="bloque_serv_central" style="float: left; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 7%; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 4px; position: relative; width: 54px;">
<span class="fondo_izq_color_actu" style="background-image: url(http://www.elconfidencial.com/images/fondo_circulo_actu.gif); background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat no-repeat; float: left; height: 21px; left: 2px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; position: absolute; top: 4px; width: 21px; z-index: 1;"><a href="http://foro.elconfidencial.com/foro/107533/2/desc/pagina/1" target="_blank" title="Dejanos tu comentarios"></a></span><a href="http://foro.elconfidencial.com/foro/107533/2/desc/pagina/1" target="_blank" title="Dejanos tu comentarios"></a></div>
</div>
</div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-24984745185018495652012-10-18T07:03:00.000-07:002012-10-18T09:05:10.941-07:00L'espectacle obscè de les infrastructures inútils<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #999999; font-family: Tahoma, 'Lucida grande', 'Lucida Sans Unicode', Arial, Verdana, 'Sans serif'; font-size: 12px; line-height: 15px;">El l0 d'octubre, TVE va emetre dins de l'espai Comando Actualidad un reportatge sobre les infrastructures de tota mena construïdes a Espanya els darrers anys i que no han servit pràcticament per res. El programa és un espectacle depriment. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #999999; font-family: Tahoma, 'Lucida grande', 'Lucida Sans Unicode', Arial, Verdana, 'Sans serif'; font-size: 12px; line-height: 15px;"><br /></span>
<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #999999; font-family: Tahoma, 'Lucida grande', 'Lucida Sans Unicode', Arial, Verdana, 'Sans serif'; font-size: 12px; line-height: 15px;">(De la presentació de TVE):</span></div>
</div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #999999; font-family: Tahoma, 'Lucida grande', 'Lucida Sans Unicode', Arial, Verdana, 'Sans serif'; font-size: 12px; line-height: 15px;">Para su construcción se han invertido cientos de millones, pero hoy están prácticamente en desuso o a medio hacer. Aeropuertos sin viajeros, autopistas sin coches, palacios de congresos sin actos que celebrar ¿Sirven para algo esas grandes infraestructuras levantadas con dinero público? "¿Nos lo podíamos permitir?"</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="VideoContainer" data-assetid="1549098_es_videos" data-idmanager="" data-location="embed_videos" data-permalink="http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-podiamos-permitir/1549098/" data-sust="false" itemprop="Video" itemscope="itemscope" itemtype="http://schema.org/VideoObject" nbsp="nbsp">
<span class="hddn" itemprop="name" style="display: none;">Comando Actualidad - ¿Nos lo podíamos permitir?</span><object data="http://www.rtve.es/swf/4.1.14/RTVEPlayerVideo.swf" height="239" id="" nbsp="nbsp" type="application/x-shockwave-flash" width="425"><param name="movie" value="http://www.rtve.es/swf/4.1.14/RTVEPlayerVideo.swf"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="bgcolor" value="#000000"><!-- solo video--><param name="wmode" value="opaque"><param name="quality" value="high"><param name="flashvars" value="assetID=1549098_es_videos&location=embed_videos"><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-podiamos-permitir/1549098/" itemprop="url"><span class="videoplay"><strong>Ver vídeo</strong></span><img width="425" src="http://img.irtve.es/imagenes/podiamos-permitir/1349910155252.JPG" alt="Comando Actualidad - ¿Nos lo podíamos permitir?" title="Comando Actualidad - ¿Nos lo podíamos permitir?" itemprop="Image" /></a></object></div>
<ul style="background: url('http://www.rtve.es/favicon.ico') no-repeat left 2px; border-bottom: 1px solid #999; display: block; font-size: 10px; padding: 4px 0 8px 5%; text-align: left; width: 95%;">
<li style="display: inline;"><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-podiamos-permitir/1549098/" title="Comando Actualidad - ¿Nos lo podíamos permitir?"><strong>Comando Actualidad - ¿Nos lo podíamos permitir?</strong></a></li>
</ul>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-1514013828596914102012-10-18T02:39:00.003-07:002012-10-18T07:09:36.015-07:00Maruja Torres: “Cebrián es un cateto pijo, rencoroso y sin conciencia"<span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"></span><br />
<div align="center" style="line-height: 17px;">
</div>
<br />
<div align="center" style="line-height: 17px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="ecxMsoNormalTable" style="line-height: 17px; width: 500px;"><tbody style="line-height: 17px;">
<tr style="line-height: 17px;"><td style="padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<b style="font-weight: bold; line-height: 20px;"><span style="color: #4a442a; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 19px;">La conocida periodista Maruja Torres dio, en el Aula Magna de la Facultad de Comunicación de la UAB, el pasado martes 9 de octubre, una lección magistral a cientos de estudiantes. Afirmó en el acto de inauguración de curso de la Facultad de Comunicación de la UAB que “el periodismo de la excelencia hace tiempo que no se encuentra en los diarios”. David Vidal escribió la crónica. (Font: www.somatents.com)</span></b><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Maruja Torres criticó duramente al consejero delegado del grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, al que llamó “cateto” y “pijo rencoroso sin conciencia”, por su responsabilidad en el ERE de El País, en el acto de inauguración del curso académico de la Facultad de Comunicación de la UAB el pasado martes 9 de octubre. También lamentó la deriva mediocre de las redacciones, “un entorno de peloterismo salvaje”, y del periodismo, que busca gente “dócil y absorbida por el sistema”.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;"> “Soy Maruja Torres, tengo 69 años y 48 de profesión, y mucha mala leche”. Maruja Torres, la Maru en guerra, la ganadora del premio Planeta y Nadal, la escritora de bandera, la mujer periodista, recordada como un mito por su valentía hombruna y por su saque alcohólico por los pocos periodistas que aún quedan en la redacción de El País, querida, asimismo, por su inquebrantable solidaridad con el débil, y valorada por su ojo infalible para la crónica y el reportaje, géneros que siempre ha practicado con una prosa viva y precisa, próxima, chispeante, imaginativa (como cuando bautizó a la zagala de la dinastía de Rocío Jurado como Roci-Hito o cuando habla, hoy mismo, de Soraya SS), se presenta así ante cientos de estudiantes de periodismo, que cuando oyen “mala leche” se arrebujan y murmuran cabeceando en sus asientos del aula magna porque vienen con ganas de juerga.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">“Pero hoy es un día triste para las libertades en este país”, prosigue Maruja, con rostro serio. Es, efectivamente, el día del ERE en su periódico de toda la vida, El País. “Hoy 138 periodistas bien formados y que saben de lo que hablan, con capacidad crítica para oponerse al sistema, serán despedidos y sustituidos por gente dócil, absorbida por el sistema desde el inicio y dispuesta a hacer de todo por 800 euros.”</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt;">
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div align="center" class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<b style="font-weight: bold; line-height: 20px;"><span style="color: #595959; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; line-height: 20px;">“El porqué es la pregunta fundamental en el periodismo y en la vida. Hay que practicar un periodismo de la contextualización, de la memoria”</span></b><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div align="center" class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Desde ese periódico, hoy deshinchado y desleído, Maruja tuvo los redaños de cubrir guerras en las que fue la Fallaci española; estaba en ese periódico cuando llamó “nazi sionista” a un ministro israelí por su política en los territorios ocupados en los años 80; en ese periódico vivió en Panamá la muerte por las balas estadounidenses de su compañero y fotógrafo Juantxu Rodríguez. En ese periódico. Y le preguntan, claro, por el editor Juan Luis Cebrián, por su sueldo astronómico, con el que se podrían pagar 400 redactores según convenio vigente, y por su parte de responsabilidad en la decadencia y caída del mejor diario de la democracia española.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">“La historia de El País –dice– es la de Saturno devorando a sus hijos. Cebrián nunca asumió no ser el hijo carnal de Polanco. Es rencoroso y pijo, pero un pijo sin conciencia. Decía que estaba salvando el periodismo, que había un cambio de paradigma. Mentira. Perdió 5.000 millones de euros jugando al capitalismo de casino, comprando radios en Miami y teles latinoamericanas que no valían nada. Quería ser un tiburón de Wall Street pero era una sardinita que todo lo hizo mal. Se pulió las ganancias del trabajo de todos nosotros en la aventura del mejor diario de la democracia española. Cebrián era un quiero y no puedo, un cateto”.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt;">
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div align="center" class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<b style="font-weight: bold; line-height: 20px;"><span style="color: #595959; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; line-height: 20px;">“Cebrián es un cateto pijo, rencoroso y sin conciencia. Quería ser un tiburón de Wall Street pero era una sardinita”</span></b><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt;">
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Sin perder ritmo, la veterana periodista, que ha acudido a dictar una lección inaugural –“caótica, como yo”- a la Facultad de Comunicación de la UAB, obligada por las convenciones del género, aborda el estado del periodismo actual. “El ‘porqué’ es la pregunta fundamental en el periodismo y en la vida”, dice. Reconoce que “en el periodismo ya está todo inventado”, pero recuerda que “cada generación lo debe sentir todo como nuevo”. Por ello animó a practicar un “periodismo de la verdad”, es decir, “de la contextualización, de la memoria, un periodismo de la excelencia, que hace tiempo que no se encuentra en los diarios”, en buena parte porque en las redacciones de los periódicos se vive hoy “un entorno de peloterismo salvaje” en el que los buenos jefes brillan por su ausencia.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">“Hay periodistas –explica– que sólo quieren ser jefes. Son los más mediocres y dóciles. Y ser jefe es lo más fácil del mundo. Cierto que hay mucha gente dando codazos y haciendo putadas para trepar, pero al final lo consiguen porque pese a que hay muchos se trata sólo de ir haciendo putadas e ir subiendo. En un mundo justo no sería así, pero la justicia hace tiempo que no está por las redacciones.”</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt;">
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div align="center" class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<b style="font-weight: bold; line-height: 20px;"><span style="color: #595959; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; line-height: 20px;">“Los jóvenes acabaréis con todo esto: habrá que barrer mucha mierda y para hacerlo os tenéis que formar mucho”</span></b><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt;">
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Ante la grave situación actual, Maruja Torres llamó a los estudiantes al “boicot de forma profesional” y los animó a tomar el control y a acabar con todo lo que no funciona del sistema. “Yo formo parte de la generación que trajo la democracia, y éramos muy conscientes de que era eso lo que nos tocaba hacer. Ahora está muy claro que os toca a los que sois jóvenes acabar con esto. Sois claramente una generación destinada a hacer cambios. Para ello debéis formaros y formaros bien, para cuando sea necesario barrer toda la mierda que nos están dejando. Y habrá que formarse mucho para barrer mucho. Leyendo a Zweig te das cuenta que incluso esos grandes imperios y esas clases burguesas del siglo XIX se descompusieron y tuvieron que ser sustituidas por algo nuevo. Ahora todo se está descomponiendo mucho. Vosotros tendréis que hacer ese proceso.”</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Maruja Torres, la Maru en guerra, la escritora de bandera, la mujer-periodista, salió del aula magna como Manolete tras una buena tarde: arropada y casi aupada por un jovencísimo gentío. Una alumna se filtró entre las autoridades académicas que la rodeaban para criticar lo poco que escriben en la carrera, lo difícil que es luego encontrar trabajo.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">- Qué hacemos con la vocación? –le espetó.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">- Eso es lo jodido –contestó Maruja–, los sueños rotos de las personas.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">- ¿Cómo vamos a hacer todo esto sin seguridad social ni contratos, ni sueldo?</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">- Estamos peor que nunca. Pero la obligación del periodismo –dijo gravemente– es seguir intentándolo. Romper el techo. Meterles el miedo en el cuerpo.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Una lección inaugural.</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<b style="font-weight: bold; line-height: 20px;"><span style="color: #4a442a; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;">Maruja Torres</span></b><span style="color: #4a442a; font-family: 'Arial Narrow', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 17px;"> es una reconocida escritora y veterana periodista, columnista semanal habitual en el diario español <i style="font-style: italic; line-height: 17px;">El País.</i></span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 17px;"></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">
</span>
<br />
<div class="ecxMsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 20px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">
</span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-11923897467209798772012-10-11T08:38:00.001-07:002012-10-11T08:38:21.613-07:00Noticies o manipulacions?<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">La patronal CECOT, que té uns 7000 socis, els hi ha preguntat si estan a favor de que Catalunya sigui "un nou estat d' Europa". Uns 800 socis (una mica més de l'11%) han contestat al sondeig. D'ells, un 53%,(uns 424) han contestat afirmativament a la pregunta.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">TV3 i tots els mitjans han informat ( sic) dient que "el 53% dels socis de la CECOT, donen suport a Catalunya, nou estat d'Europa. Està clar, la xarxa ha reaccionat inmediatament amb gran entusiasme de la majoria de piuladors.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Potser seria bó preguntar-se pels motius que han fet que els mitjans hagin ofert aquesta --molt generosa-- perspectiva dels resultats, deixant de banda altres alternatives possibles com ara "Tan sols 424 dels 7000 socis de la Cecot donen suport a CAT, nou estat d'Europa" o, si ho volien menys contundent: "Més del 88% dels socis de CECOT eviten pronunciar-se sobre si volen que Catalunya sigui un nou estat d'Europa".</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Doncs, això. Si ens fessim la pregunta ens podriem trobar amb diferents motius. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Motiu A: la nota de premsa de la CECOT duia aquest titular.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Motiu B: el redactor o el mitjà han considerat que aquest era el titular més escaient.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Motiu C: el redactor o el mitjà ha considerat que, en defensa dels interesos nacionals, aquest era el titular que calia posar.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Si tenen més respostes, poden afegir-les a la llista.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-20949394050294554572012-10-10T12:07:00.000-07:002012-10-10T12:07:12.763-07:00Les dades del sondeig del CEO<br />
La mostra està feta amb un total de 800 enquestats en contra del que és habitual en els sondejos periòdics del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), en els que els consultats acostumen a ser 2.500.<br />
Dels 800 enquestats, gairebé la meitat no diuen a quin partit pensen votar: un 34,63 % no saben encara a qui votarán; un l2,38% no contesten a la pregunta. Ambdos apartats sumen un total del 47,0l% al que s'ha d'afegir el 5,50% que ja ha dit que no anirà a votar. La suma de tots tres conceptes arriba a ser del 52,5l% dels 800 enquestats.<br />
A aquests conceptes cal afegir-hi la dada de l'abstencionisme real que es dona a les eleccions catalanes i que acostuma a vorejar el 50%. Donat que en aquest sondeig tan sol hi ha un 5,5% que diu que no anirà a votar, caldrà veure d'on procedeix el nombre definitiu d'abstencionistes. Sí dels que han dit que votaràn, o dels que encarano ho han decidit.<br />
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2715155693960178484.post-60635440845020894422012-10-10T02:25:00.001-07:002012-10-10T02:25:16.928-07:00Isabel-Clara Simó i el fariseisme<span class="Apple-style-span" style="border-collapse: separate; border-spacing: 0px; line-height: 20px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"></span></span><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times-Roman, serif; font-size: medium;">I</span>sabel-Clara Simò explicava el dimarts a la seva columna d'El Punt/Avui, el seu recent viatge a Alemanya per participar en unes jornades sobre el català en la vida qüotidiana. Tot l'article era dedicat a aquest tema. Bé, tot, no. Les seves cinc darreres línies las va utilitzar Simó per deixar anar una mitja veritat, que com tothom sap, és una manera de mentir de manera dissimulada.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Escriu Simó: “I un punt final: l´aeroport de Berlín és modest, petit, funcional: No puc evitar de pensar en la ara els alemanys, inclosa la Merkel, quan arriben al sumptuós, inmens aeroport de Madrid, Què en duen pensar?”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Unes quantes consideracions,senyora Simó. Si, els alemanys, Merkel inclosa, quan arriben a la T-4 de Barajas pensen “carai com s'els han gastat aquests paios”. De fet, és el mateix que pensen quan arriben a la T-l d'El Prat, encara que vosté, de ben segur, ha fet una llicència-polìtico-literaria i ha preferit escollir Madrid com exemple d'una gestió malbaratadora.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Les cinc darreres línies del seu article són la prova de que vosté va treballar molt a fons en aquests jornades organitzades a les universitats de Berlín i Leipzig. Però, si hagués gaudit de més temps lliure, sens dubte hauria pogut trobar algú que l'hagués informat que a Berlín, porten anys esperant que s'ìnauguri l'espectacular tercer aeroport de la ciutat. Espectacular, gran i caríssim i que porta anys de retard en la seva inauguració perquè s'han produït moltes errades en el seu procés de construcció amb un augment espectacular del seu multimilionari pressupost.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Parlant d'aeroports, per les dades que dona, estic convençut de que vosté va utilitzar l'aeroport que està situat al que era la zona oriental de la ciutat i que realment és modest, petit i funcional. Parlar amb gent de la capital alemanya l'hi hauria servit per saber que hi ha un altre aeroport a la ciutat, el que ara és el principal de Berlín,. És també funcional però més gran i menys modest que el que, imagino, va utilitzar vostè.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Imagino que la seva feina li va impedir passejar per Berlín i acostar-se al Reichstag, situat molt a prop de la porta de Brademburg i a poca distància de la espectacular estació central de ferrocarrils, ultramoderna, inmensa, suntuosa, considerada com una de les millors obres de l'arquitectura del nou Berlín. Hauria pogut constatar que els alemanys, Merkel, inclosa, tambè tenen molt a criticar-se pel que fa a despeses suntuaries</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Vull creure que la feina va ser la culpable de que ignori que el nou i caríssim aeroport porta anys pendent de ser inaugurat per problemes en la seva construcció, que ignori tambè que a Berlín hi ha 2 aeroports més (fins fa dos anys n'hi havien 3) i que en una ciutat amb moltes estacions de tren, n'han fet una, molt cara, que és una obra d'art arquitectònica reconeguda arreu del món.<br />
<br />
Ni per un moment voldria creure que tot això ja ho sabia però que ho va deixar de banda per escandalitzar-se una mica i,escandalitzar així a uns quants lectors amb ganes d'escandalitzar-se. Oi que no, oi que això, vosté, mai no ho faria?</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Josep Tordera Tarrasonhttp://www.blogger.com/profile/07539949234043983763noreply@blogger.com0